El Rec es repensa en totes direccions

L’Ajuntament d’Igualada ha impulsat un concurs de projectes. La iniciativa s’estructura en tres categories diferents -Urbanisme del Rec, Regeneració d’edificis, i Disseny de l’espai públic- en les que s’hi inscriuran cinc propostes en cadascuna. Aquest mes d’octubre s’han començat a rebre les propostes.

Els diferents equips d’arquitectes han estat aquest estiu ‘amarant-se’ del Rec, en reunions amb els col·lectius de la ciutat d’Igualada vinculats al barri. Aquesta era la idea de l’equip de govern perquè els participants captin l’essència de què volen els que viuen de prop el que significa el Rec.

La clau de volta del procés participatiu és un nou òrgan, el Consell del Rec, on hi són tots els agents de la ciutat: formacions polítiques, Unió Empresarial, Igualada Comerç, el Gremi de Blanquers, sindicats, Amics del Rec... Una eina de caràcter consultiu que ha de cercar consensos i establir unes directrius per quan s’hi hagi d’intervenir. En tot cas, en el concurs de projectes la darrera decisió serà d’un jurat que sortirà del Consell del Rec. I alguns dels veïns ja han objectat que no veuen gens clar aquest entramat i qui acaba prenent les decisions executives.

Per part de l’Ajuntament actual, aquesta idea és la més adequada després que fa set anys el pla urbanístic anterior generés tanta polèmica com perquè els adobers i els mateixos veïns el frenessin. La iniciativa de “Repensem el Rec” és agregar diverses propostes i fins i tot discursos. A mitjans del 2017 sortiran les propostes guanyadores de les diferents categories. A partir d’aquests vencedors n’ha de sortir un procés dialèctic, també amb les altres presentacions dels equips d’arquitectes, perquè l’Ajuntament tingui unes línies mestres per intervenir al Rec.

Per què no és vinculant?

El segon tinent d’alcalde, Jordi Pont, és qui pilota els temes urbanístics de l’Ajuntament, per segon mandat, i qui haurà de bregar amb el procés del Rec. Pont exposa primer que “el que sorgeixi del concurs de projectes no tindrà un efecte ni automàtic ni vinculant, però això no fa que aquesta iniciativa perdi sentit, al contrari”.

I no és vinculant justament per distanciar-se de l’experiència de l’anterior POUM, segons l’Ajuntament. El govern considera que cal evitar com sigui “l’enfrontament i la tensió” que hi va haver en aquella ocasió i entén que la nova iniciativa ha de construir-se sobre l’esmentat consens i conjunció de sensibilitats diferents.

El segon tinent d’alcalde veu que “un procés vinculant seria una llosa, perquè els interessos acaben coaccionant el procés. Ara, al revés del 2010, volem que s’arribi a un projecte a través de la positivitat”. Hi haurà línies de planejament, però en el futur. “Les reunions ens han servit per veure com encara un pla urbanístic és una amenaça. Per això hem contractat una empresa de participació, que doni canals de diàleg”.

El govern de la ciutat ha remarcat diverses vegades que desencallar el futur del Rec “és un 80% del futur pla urbanístic d’Igualada”. Per tant, la decisió ha estat engegar el concurs de projectes per resoldre la situació del Rec com a pas previ que allisarà la tramitació del pla d’estructura urbana futur.

L’Ajuntament no tindrà majoria al jurat

Un dels punts que pot generar més controvèrsia és qui tindrà la darrera paraula sobre el concurs de projectes. Jordi Pont comenta que “la gent dóna molta importància a qui hi haurà al jurat” i puntualitza que “el mateix Consell del Rec seleccionarà les persones que compondran aquest jurat”. Un altre detall que el govern d’Igualada vol clarificar és que “no tindrem la majoria com Ajuntament al jurat”.

La darrera paraula sobre què es construeix al barri sí que la tindrà el govern d’Igualada. Pont exposa que hi ha unes línies mestres que estan més que marcades: “s’ha d’esponjar el barri per fer-lo més accessible”.

Obrir el Rec a la resta de la ciutat, però salvant la seva peculiaritat. En això, es marquen distàncies amb els projectes urbanístics anteriors: “no hi haurà tiralínies”.

El Rec i les seves 44 hectàrees esperen una transformació important, però la forma està per veure. Pont assegura que “no sabem si serà per mitjà del pla urbanístic, hem de definir la fórmula, però no serà un pla especial”.

“No defugim responsabilitats”

El govern subratlla que encara que el procés i el concurs no tingui una categoria vinculant sí que “tindrà molta importància. Serà decisiu. En el moment que s’hagi de revisar el planejament tindrem tota la informació necessària. El concurs de projectes consolidarà les propostes majoritàries i veurem propostes que no pensàvem. Tant propostes de gent autòctona com de professionals de fora que tenen idees que no teníem en la ment”. Jordi Pont assegura que “no és veritat que defugim responsabilitats perquè el que fem aquí tindrà molt pes en el futur del Rec”.

L’intent del 2009-2010

El concurs de projectes no passarà el test d’estrès del pla urbanístic del 2009-2010 que va estar a un pas de seguir sent tramitat però que va ser frenat el febrer del 2010 en un ple municipal on els grups de l’oposició es van situar tots en el ‘no’ quan menys de dos mesos abans havien optat pel ‘sí’ o per l’abstenció en la votació inicial. El concurs de projectes ha estat escollit com a mètode per evitar que hi tornin a haver trinxeres, però resta per veure si el procés actual arribarà a aconseguir l’interès que va despertar el POUM.

El POUM de l’Entesa proposava en un principi una modificació molt més substancial que qualsevol de les que es puguin executar en el concurs de projectes. Sobre el paper hi havia l’obertura d’un gran vial, de l’estil de la Ronda del Rec oberta el 2004. Els propietaris i entitats com Els Amics del Rec van contribuir al fet que part de l’opinió pública es posicionés contra aquella planificació.

L’equació ara el 2016 sobre el futur dels blanquers al Rec continua sent, però, complicada de resoldre. En primer lloc, si aquell POUM posava en escac les adoberies, seguint el parer dels propietaris, “perquè no hi havia cap plusvàlua, ans al contrari”, el concurs de projectes també ha de proposar una solució per a la indústria. L’Ajuntament ha avançat els darrers anys en el Parc de la Innovació del Cuir i la Marroquineria, que té una acollida optimista en el sector adober. A la vegada, el mateix sector veu el trasllat com quelcom llunyà (de fet, l’empresa líder, Curtidos Badia, va comprar el 2015 naus industrials al mateix Rec).

El concurs de projectes contempla que –de moment- les adoberies es queden al Rec. Les bases parlen amb diafanitat del mix d’usos, o sigui, “complexos híbrids, les activitats productives, activitats relacionades amb el coneixement, activitat comercial i social”. Un nou Rec per a una generació o dues. En espera de definir el futur de les adoberies, dibuixar una forma de conviure amb elles, essència del Rec i de la mateixa Igualada.