//Plugins sense CDN ?>
L'incendi que va començar fa un any a Òdena i es va estendre cap a Castellfollit del Boix i El Bruc va afectar una massa boscosa que ja havia sofert el foc del 1986. Carles Furriol, tècnic del Servei de Gestió Forestal, explica les característiques dels boscos cremats -principalment de pi blanc- i com s'afronta la seva regeneració.
Les administracions han invertit des del brutal foc de fa un any uns 125.000 euros en la restauració dels danys de l'incendi forestal d'Òdena. Les actuacions, dirigides pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat i finançades per la Dirección General de Desarrollo Rural y Política Forestal s'han centrat als termes de Castellfollit del Boix, Sant Salvador de Guardiola i El Bruc han consistit en la tallada de vegetació cremada "no comercial", qie s'ha trossejat i distribuït de manera homogènia a ran de sòl. Segons el tècnic Carles Furriol, la zona "ja havia estat molt afectada per l'incendi de Montserrat de 1986", però en aquest lapse de temps ha sorgit una massa de pi blanc que té unes qualitats de regeneració "molt notables".
Les tasques de recuperació han incidit també en la "millora dels vials existents" i la construcció de nous trams per dotar la zona d'una correcta xarxa viària, tant per a millorar l’extracció del producte cremat i les tasques de restauració, com per futures actuacions de prevenció i extinció d'incendis forestals. Les característiques del pi blanc fan que "la regeneració sigui força viable, però un altre incendi sí que seria letal".
En els sectors de pinassa, Furriol comenta que "no es regenera tan bé". Comenta també que en l'extinció d'incendis "el treball dels Bombers de la Generalitat és imprescindible i així va ser l'any passat, però van tenir molta importància també les actuacions de silvicultura i prevenció que es van fer. Si no, aturar l'incendi abans que arribés al Parc Natural de Montserrat, l'any passat, hagués estat molt més difícil". Les actuacions tindran continuïtat amb "mosaics de vegetació" i fer aclarides els propers anys. En el cas de les zones de pi blanc, l'operació es farà a un termini de 10 a 15 anys, segons Furriol, mentre que als espais d'alzines i roures cremats, menys comuns, en uns "4 ó 5 anys".