Revifa la polèmica per les immatriculacions de l’església

“Una casa ubicada a Can Masarnau”, a Copons, és l’única propietat de l’Anoia que apareix al llistat de béns immatriculats per l’Església catòlica espanyola, que ha fet públic recentment el govern espanyol i en el qual es detalla la relació de propietats que la Conferència Episcopal Espanyola ha admès que no els pertanyen. Es tracta d’un miler de béns, dels quals 118 són de Catalunya. Monestirs, terrenys, cases, escoles... De tot. El 1996, el govern espanyol de José María Aznar va modificar la llei hipotecària i va permetre que l’Església catòlica espanyola registrés a favor seu uns 35.000 béns. Ara, la Conferència Episcopal Espanyola, després d’una revisió dels béns “immatriculats” (és a dir, registrats per primera vegada), entre els anys 1998 i 2015, ha reconegut que, del total, uns 1.207 “no li pertanyen”. Es tracta de menys del 3% del total de les propietats que té l’Església Espanyola, a nom de bisbats, ordres, comunitats, etc. Es tracta de parròquies, ermites, convents, però també hi trobem pisos, terrenys, solars i, fins i tot, escoles. Immobles pels quals l’Església, majoritàriament, no paga l’IBI.

El president socialista espanyol, Pedro Sánchez, va aparèixer públicament al costat del president de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, per explicar que l’Església catòlica espanyola admetia la immatriculació irregular de més d’un miler d’immobles i es comprometia a retornar-los als seus propietaris.

Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya han respost alertant “que els llistats de béns immatriculats elaborats pels governs català i espanyol són incomplets i que oculten la dimensió real d’aquesta problemàtica, reflectint tan sols una part dels béns adjudicats irregularment a favor de l’Església. De fet, ambdues parts denuncien que en el llistat de 34.961 béns que el govern central va entrar al Congrés no s’hi reflectien les immatriculacions fetes entre els anys 1947 i 1998, motiu pel qual la xifra real s’estima molt superior. En aquest sentit, les entitats reclamen a l’Administració que es dugui a terme un recompte més exhaustiu i que tingui en compte les propietats inscrites irregularment entre els anys 1947 i 2015 i que publiqui finalment les notes simples del registre de la propietat relatives a aquests béns.”

Unió de Pagesos va comparèixer l’any 2018 a la Comissió de Justícia del Parlament i va demanar per escrit a la consellera de Justícia Ester Capella les notes simples del registre de la propietat. El sindicat denuncia que no van atendre la seva petició i que, en comptes d’això, van publicar un llistat amb 3.722 immobles immatriculats a nom de l’Església, un llistat que el sindicat i l’Associació de Micropobles de Catalunya sospiten “que en realitat s’hauria d’enfilar per sobre de les 8.000 immatriculacions.”

El setembre d’aquell any, l’AnoiaDiari publicava que “en els darrers vint-i-cinc anys, el Bisbat de Vic hauria immatriculat, entre 140 i 150 béns ubicats a la comarca de l’Anoia. Unió de Pagesos explica que aquestes propietats són ermites, esglésies, capelles, rectories, terrenys i cementiris, tant privats com públics. En total, a  les comarques centrals, sumen unes 430 propietats. Unió de Pagesos vol que el Parlament es posicioni contra aquest procediment. El coordinador a l’Anoia d’Unió de Pagesos, Joan Vidal, explica que el procediment que han emprat per registrar aquestes propietats és legal, però trenca la normalitat, no és gens habitual i s’hauria de mirar cas per cas, afegint que bona part d’aquestes immatriculacions es van fer entre el 2014 i 2015, quan el govern estatal va donar dotze mesos de marge a l’Església per fer aquests registres, darrer any de vigència d’una llei franquista de 1946 que permet als bisbes fer aquestes pràctiques, segons Joan Casajoana, membre d’Unió de Pagesos, que afegeix que “han actuat així, d’esquena als possibles afectats. En declaracions que feia el Bisbat de Vic, el procés “no és arbitrari” i “és completament legal”. Aclareixen que “si puntualment s’ha comès algun error no hi ha cap problema per revisar el cas concret”. Des d’Unió de Pagesos es demanava que “es revisi amb deteniment cada immatriculació”.

El juliol del 2020, el Govern comunicava que “l’Església havia inscrit uns 3.700 immobles a Catalunya sense que es disposés de títols de propietat” i detallava que “l’Anoia és, segons les dades del Govern, la quarta comarca amb més “immatriculacions eclesiàstiques”, és a dir, on l’Església ha inscrit propietats de les quals no en disposa el títol. Són, en total, 264, de les quals la majoria són a municipis del nord, amb poca densitat de població, i a l’oest. En primer lloc, hi ha Pujalt, on són 45 les propietats que l’Església hauria inscrit, segons el registre del Govern. En aquest municipi, han estat 34 terrenys, 10 llocs de culte i un edifici civil. El rànquing el continuen Argençola, amb 37, i Veciana, amb 20. Els llocs de culte són en bona part ermites i esglésies de fa molts segles.”

El Govern català revelava, doncs, que la xifra d’immatriculacions a l’Anoia era molt superior que la plantejada dos anys abans per Unió de Pagesos.

En aquells moments, el Bisbat de Vic manifestava que “cada vegada que l’Església ha registrat una església, ha presentat la documentació que provés que allò era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre, cosa que ha estat revisada per tècnics del mateix cadastre i la propietat. S’ha registrat el que documentalment constava com a propi i que no tenia cap propietari al seu nom.” Matisen que “si s’hagués comès algun error, no hi hauria cap problema per revisar el cas concret.”

Ara, davant la publicació del llistat d’immatriculacions “indegudes”, Unió de Pagesos ha denunciat que el govern espanyol vol “tancar en fals” el tema de les immatriculacions de l’Església i titlla de “pantomima” el comunicat conjunt de l’executiu espanyol i la Conferència Episcopal en què reconeixen que un miler de béns immatriculats entre el 1998 i el 2015 serien irregulars. El responsable d’Unió de Pagesos en immatriculacions, Joan Casajoana, ha assegurat que les xifres són “immenses” i calcula que l’Església hauria posat al seu nom 100.000 béns, mentre que la Conferència Episcopal admet haver-ne immatriculat 34.961. Casajoana ha denunciat que les llistes fetes tant pel govern català com espanyol “no serveixen per a res” i reclama que s’accedeixi a les notes simples dels registres de la propietat per conèixer “l’abast real”.

Segons Unió de Pagesos, el llistat efectuat per la Conferència Episcopal Espanyola es queda molt curt i creu que aquest acord significa un “indult” del govern espanyol cap a l’Església. “El primer que ha de fer el govern del PSOE i Unidas Podemos és complir el seu programa electoral perquè aquest serà el segon cop que tanca en fals el tema de les immatriculacions”, ha criticat Casajoana.

La llista proporcionada per la Conferència Episcopal xifra en 35.000 els béns immatriculats a nom de l’Església, mentre que Unió de Pagesos creu que serien al voltant de 100.000. Pel que fa a Catalunya, el juliol de 2020 la Generalitat fa fer pública una llista en què assegurava que l’Església hauria inscrit prop de 3.800 immobles al seu nom de manera irregular, mentre que el sindicat eleva aquesta xifra a 8.000.

Des del sindicat lamenten que els llistats dels governs, tant de l’espanyol com del català, “no serveixen per a res” i critica que “s’han perdut entre set i vuit anys”. Unió de Pagesos exigeix que es treguin les notes simples dels registres de la propietat, un fet que permetria “conèixer l’abast real” de totes les immatriculacions que ha fet l’Església. “Els bisbes accedien directament als registres de la propietat per canviar el nom dels béns i, per saber què coi van fer els bisbes durant els 68 anys en què van actuar com a notaris, s’ha d’anar al registre”, aclareix.

Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya ja van fer aquesta demanda al Parlament, però asseguren que ara ho tornaran a fer. “Demanarem al Parlament que insti al Govern a treure les notes simples dels registres i que també ho demani a Madrid”, ha explicat Casajoana, que creu que és l’única manera de treballar bé aquest tema.

Responent a les acusacions d’Unió de Pagesos, el Bisbat de Vic nega haver fet cap immatriculació de forma “arbitrària” ni “fraudulenta” d’esglésies i béns tot dient que s’han ajustat sempre a la llei vigent de cada moment. En un comunicat, defensen el dret d’immatricular al seu nom aquells espais que consideren que són seus tot i que també obren la porta al diàleg i a aclarir aquells casos on podria haver-hi errors. La institució eclesiàstica xifra en 303 les immatriculacions fetes entre els anys 1998-2015 i afirma haver atès 2 peticions de particulars que estaven en desacord. Una d’aquestes va arribar en acord i una altra, en un de parcial.