Jordi Ribaudí, de Rec.0, demana "un llibre d'estil per afrontar els canvis al Rec"

El Rec.020 arriba en un moment en el que es planteja començar una nova intervenció urbanística al barri. Fa deu anys, mentre tenia lloc la primera edició de les botigues efímeres, l'Ajuntament d'Igualada treballava per l'aprovació inicial d'un POUM que afectava al Rec. Entre les veus que es van mostrar crítiques amb aspectes d'aquell POUM hi havia un dels impulsors del Rec.0, Jordi Ribaudí. Ara, deu anys després, el dissenyador opina que "durant aquests deu anys -el POUM va quedar frenat al ple- no s'ha mogut res. És una bona notícia que se surti de l'immobilisme".

Cal un llibre d'estil

El cavall de batalla segueix sent, en opinió de Ribaudí, el mateix de fa deu anys: solidificar un llibre d'estil "molt afinat" per al barri. Exposa que "ho hem vist com s'ha fet a altres llocs d'Igualada, en alguns carrers, amb més o menys criteri". Apunta que "cal un llibre d'estil irrenunciable per al Rec". 

Considera que "necessitàvem que es moguessin coses. El barri estava com dissecat, sense moviment, quan precisament aquell Rec.0 tenia com a finalitat última que hi haguessin propostes per revitalitzar els espais". Prudent, celebra que s'apunti a un barri "on hi pugui haver canvi d'usos respecte ara i existeixin usos compartits". 

Entén que "la bona notícia és que hem trobat la manera d'encetar quelcom que generarà controvèrsia", com ja la va generar el pla que no es va arribar a tramitar fa una dècada. "Un polític ha de saber liderar" afirma "i afrontar aquesta tipologia de situacions". 

La proposta de 2009-2010 "massa lesiva"

Mirant enrere, Ribaudí recorda que la proposta inicial de l'Ajuntament "era massa agressiva". De fet, considera que "era agressiva no només contra els adobers, als que se'ls feia fora, sinó també contra un entorn arquitectònic i antropològic que existia des de molt temps enrere". 

El plantejament del POUM "afectava fins i tot edificis catalogats. Pitjor que allò no pot ser, però de tota manera hem d'estar atents a què es planteja ara" i valora que caldrà observar amb ull crític els canvis que es proposin. Puntualitza que "l'administració ha de ser conscient que cal cura amb aquest entorn, com també hem d'entendre que cadascú té llibertat dins la seva finca". Una qüestió central serà veure "com es compensen les plusvàlues". Està esperançat que es trobi una fórmula per conservar tot el patrimoni arquitectònic.