//Plugins sense CDN ?>
Les dades definitives que ha fet públiques l'Idescat del 2019 indicaven un creixement molt alt, el segon més alt de la demarcació de Barcelona, només per darrere del Moianès. Fa tres anys que no hi ha creixement natural. El que hi ha, és degut a l'arribada de persones des de fora de la comarca.
Les darreres dades de l'Idescat indiquen que l'Anoia superava els 123.000 habitants el gener de 2020. Per bé que resta saber l'impacte exacte de la COVID-19 pel que fa a mortalitat i a moviments de població, el creixement total del darrer any abans de la pandèmia pel que fa a població era el més alt de la història recent de l'Anoia: 2.275 persones per arribar als 123.117 habitants. El saldo migratori-2.400 persones- permet a la comarca seguir creixent, ja que les defuncions fa anys que superen la natalitat. És la quarta comarca de les 42 que més va créixer en població.
El creixement de l'Anoia pel que fa a la xifra d'habitants ha estat una constant després de la sortida de la recessió econòmica del 2008-2013. El creixement es va estancar aquells anys, però des de 2014 l'increment ha estat gradual. Els dos darrers anys computats, el 2018 i 2019, hi ha hagut els dos salts més notables. Fa dos anys van ser 1.713 persones i l'any passat 2.275.
Els habitants de l'Anoia són més tot i que des de 2016 no hi ha un creixement vegetatiu. Els darrers tres anys complets, el creixement natural ha estat de 0, -0,5% i -1%. En tot cas, l'Anoia és una de les comarques catalanes que té un saldo migratori més favorable (tot i la important xifra de persones amb el darrer veinatge a l'Anoia que se'n van al nord d'Europa, l'altra cara de la moneda). Segons l'Idescat, hi ha una mobilitat molt alta a la comarca. Pel que fa a les "migracions internes", dins l'Estat espanyol, van ser 6.419 immigracions i 5.306 emigracions; pel que fa a l'estranger, 1.802 persones van venir i 515 van anar-se'n fora de les fronteres estatals.