Els sancionats pels cartells de l'1-O a Vilanova denuncien "la desmesura" dels treballs a la comunitat que els van oferir

"Era inassumible per a les persones que treballem". Les deu persones sancionades per col·locar cartells el 20 de setembre del 2017 a Vilanova del Camí on s'animava a votar al referèndum de l'1 d'octubre han respost a les declaracions de Noemí Trucharte, alcaldessa de Vilanova, que ja ocupava el càrrec aleshores, en les que apunta que s'ha arribat als judicis ja que "els vam oferir fer treballs a la comunitat però no ho van acceptar". Segons les persones expedientades "la fórmula que se'ns oferia era treballar els caps de setmana, vuit hores entre dissabte i diumenge i en un mes", cosa que "suposava que durant un mes, les persones que treballem durant els cinc primers dies de la setmana no hauríem tingut un sol dia lliure". Es tracta "d'unes condicions que no s'havien fixat mai en cap treball a la comunitat". Van fer una contraproposta -que s'allargava més mesos, a les tardes dels dies de cada dia- però "l'Ajuntament no ho va acceptar". 

Aquest estiu va tenir lloc el primer dels deu judicis sobre els expedients sancionadors. Els judicis, que s'allargaran fins a principis de 2020, tindran lloc a sales diferents i els resultats i les sentències també ho poden ser.  Els afectats afegeixen, sobre els treballs a la comunitat que se'ls oferien, que "a diferència d'altres, a nosaltres deu se'ns assignava un tècnic municipal per a que 'ens vigilés', era una manera d'assenyalar-nos". Les condicions que se'ls oferien "també contrastaven amb el d'altres persones que han fet treballs a la comunitat en petites franges horàries durant sis mesos, se'ls hi va adequar com volien".

Un altre contrast que tornen a denunciar és que "qualsevol altre cartell no és sancionat. Hi ha cartells de caràcter feixista als que no els ha passat res. Hi ha un ús completament arbitrari de l'ordenança de civisme. Tot forma part de les maniobres de l'alcaldessa i en aquell moment del 2017 volia guanyar protagonisme com fos".