Els secrets dels gintonics

Com segurament alguns de vosaltres sabreu, ni el gin ni la tònica van estar concebudes pel lleure. De fet, tot el contrari. L’aigua carbonatada, amb quinina (actualment anomenada tònica), tenia bons resultats en el tractament i cura de la malària quan els soldats britànics lluitaven a les Indies en època de l’imperi, al segle XVIII.

Com que era una beguda desagradable i amarga (tenia molta més quinina que ara, perquè era la que curava la malaltia i l’objectiu era medicinal), els soldats la van suavitzar barrejant-la amb ginebra, fent-la més suportable. Amb els anys, aquest costum va arrelar tant a la població, que es va convertir en beguda nacional a la Gran Bretanya.

La ginebra té el seu origen a Holanda, tot i que el fet que un rei britànic en prohibís la seva importació cap a finals del segle XVII, va fer que es comencés a fabricar a Gran Bretanya directament. Actualment, els gins més comuns que volten pel món, als que els consumidors estem acostumats, són de l’estil London Dry Gin, britànics.

Al nostre país el gintònic ha experimentat un boom que, amb els anys, crec que podria convertir-se en una mena de fenomen social. El curiós d’això és que no passa a la resta del món, només aquí. Si nosaltres viatgem a qualsevol país desenvolupat, ens trobarem molts clubs de moda on fan cocktails i combinats, però la majoria d’ells els beurem amb Vodka, no pas amb Gin.

Aquí hem viscut un renaixement del gintònic ara fa uns anys, quan vam passar de veure quatre marques clàssiques de ginebra a les barres dels locals i la tònica de sempre, l’incombustible Schweppes, a poder triar entre infinitat de marques diferents, cadascuna més 'Premium' que l’anterior.

Ara està de moda beure gintònic i està de moda parlar de ginebres i tòniques 'Premium' però... que vol dir això de 'Premium'? jo tinc una definició molt personal per aquest concepte: són begudes de qualitat, amb una imatge impactant, cares i, sobretot, 'molt pijes'. Em sap greu si algú s’ofèn, però les coses són el que són.

I aquí em surt la part crítica, no ho puc evitar. Estem en un moment on al mercat hi ha grans ginebres i, al darrera d’aquests productes de gran qualitat, hi ha oportunistes traient productes amb una ampolla al•lucinant, amb un preu 'més al•lucinant' encara on, al darrera, hi ha un batibull d’ingredients macerats que ni ells mateixos saben què són.

Aleshores, tastes aquesta ginebra i té gust de tot menys de ginebra. Evidentment a cap lloc de l’ampolla s’indica el número de destil·lacions que té, gran 'pista' que tenim els que ens dediquem a això per saber la qualitat del destil·lat, perquè... és clar! No és el mateix la qualitat d’un gin que ha patit quatre destil•lacions, que la d’un que només n’ha tingut una... encara que si l’ampolla és maca... tot s’hi val!

Després hi ha el tema de les tòniques... que si amb gust de pebre rosa, que si light, que si amb un toc de llimona, que si amb cardamom... la tònica és tònica... no ho acabo d’entendre... és com si a un vi que li trobem aromes de regalèssia, per la fusta, li poséssim un pal de 'palodús' per potenciar-li el sabor... no ho entenc!

A tot això, sumem-li el problema d’alguns locals, sobretot de grans capitals, on a part de col·locar-nos una ginebra ben 'pija', amb vint botànics (ingredients) i poques destil•lacions i una tònica amb sabors 'extrasensorials', ens posen glaçons de cardamom i menta, quatre o cinc 'coses' de colors a dins, per donar més gust (sembla una amanida), un raig de llimona (pecat mortal; l’àcid cítric resta força al carbònic, afectant la bombolla) i a l’hora de pagar, és clar! 20€.

El meu consell? Senzill. Trieu un gin que us agradi, no per la imatge de la seva ampolla o pel seu preu, sinó perquè us fa gaudir. La meva preferida, la Martin Miller’s, sense dubte, però això sí que és una opinió del tot personal.

Seguidament trieu una tònica que us hi lligui; Schweppes si us agrada el gas, Fever Tree si voleu un carbònic més lleuger, Q-Tònic si no us agrada el gas i voleu un punt d’amargor... i no feu forats al tap ni remeu, si us plau, que això és un insult al fabricant!!!!!!

Per últim, agafeu una copa 'Ballon' amb el vidre tant prim com pugueu, molt gel dur i compacte (seria genial que fos amb aigua osmòtica), peleu una llimona com si peléssiu una patata (mirant de no agafar-ne la part blanca) i exprimiu els granets de la pell a dins la copa. Seguidament refredeu la copa remenant el gel una bona estona i tireu el gin a dins (entre 5 i 6 cl és la mesura ideal, depenent de seva graduació i potència –un xarrup dels de tota la vida és de 4 cl-). Per últim, la tònica, que haurà de barrejar-se amb molt de compte, sense pressa i sense esbravar-la, ja que és important gaudir de la bombolla tota l’estona que dura el gintònic.

I deixant apart 'snobismes' i modes, costums absurds i no tan absurds, gustos, preferències i maneres de preparar un combinat, el que val és gaudir de la nostra beguda preferida en bona companyia, per tant, amics, salut i gintònics!!!