TORNAR
PUBLICITAT

El Síndic de Greuges assenyala que "hi ha escoles d'Igualada que segreguen per renda familiar"

Alerta que ”no es detecten prou bé els infants vulnerables que han de començar P3”

societat
Dimecres, 25 novembre 2020. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Hi hauria, segons un informe del Síndic, un clar desequilibri entre els centres i que certes escoles han d'assumir molts alumnes amb necessitats educatives especials. Les AFA de les escoles públiques denuncien que la detecció de casos "no es fa bé" i que hi ha escoles concertades que "esquiven  l'obligatorietat de reservar el mínim de places per a alumnes de famílies desafavorides".

PUBLICITAT

Un informe del Síndic de Greuges de Catalunya, remès a la Pública -entitat que agrupa les AFA de centres públics-, constata que "diverses escoles d'Igualada sufragades amb diners públics s'hi dona una situació alarmant de segregació per qüestió de renda familiar". Així, Diverses escoles d'Igualada "no escolaritzen cap alumne amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques".

Això repercuteix que d'altres centres n'escolaritzen "molts més del que seria convenient si es volgués aconseguir una certa equitat educativa". El Síndic de Greuges es mostra especialment crític amb el fet que "no es detecten suficientment els infants vulnerables que han de començar P3, tasca que correspon a l'Equip d'Assessorament i orientació Psicopedagògic (EAP) del Departament d'Educació, amb el suport de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) i Serveis Socials".

En concret, "la detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques és baix". Hi ha "un dèficit de detecció a P3" i demana que s'incrementi la detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques a P3" de cara a la preinscripció del curs vinent, 2021/22.  Així, "de les 444 sol·licituds de preinscripció que van rebre les escoles igualadines per al curs actual, l'EAP tan sols va determinar l'existència de 27 casos d'infants provinents de famílies vulnerables, un 6,1% del total"

La llei estableix que les escoles han de reservar un nombre de places determinat per als infants amb necessitats educatives específiques. En el cas d'Igualada, per a aquest curs 20/21 eren de dues per aula, un total de 44 places. La Pública indica que "com que aquestes places no es van omplir, d'altres famílies amb més capacitat econòmica i cultural han acabat ocupant aquests buits". Aquestes consideracions les ha traslladat ara el Síndic al representant de les famílies de l'escola pública d'Igualada al Consell de Garanties d'Admissió (CGA), Bernat Ferrer, en resposta a una consulta formulada el juny del 2019. En aquesta resolució, insta els agents implicats a millorar el procediment de cara al curs 2021/22 "pel que fa a la implementació de l'escolarització equilibrada d'alumnat".

La Pública assenyala que "d urant el procés de preinscripció, l'alumnat ordinari i l'alumnat vulnerable ocupen places diferents". Per a les aules de 23 infants, 21 places estaven reservades per a inscripcions ordinàries, i 2 per a alumnes amb necessitats específiques. La majoria d'indicadors apunten que els infants en risc de pobresa a Igualada i el conjunt de Catalunya se situen entre el 20 i el 25%. Si l'EAP només en detecta el 6,1%, s'evita que els infants de famílies pobres que no han estat correctament detectats s'hagin de distribuir equitativament entre el conjunt d'escoles de la ciutat. Així, es possibilita que "n'hi hagi unes quantes que esquivin l'obligatorietat de reservar el mínim de places per a alumnes de famílies desafavorides".

Així, per evitar aquesta situació de cara al curs vinent, el procés de detecció s'ha d'iniciar amb antelació suficient al proper període de preinscripcions, perquè si es fa un cop iniciat el curs, ja no es pot distribuir l'alumnat de manera equilibrada. Perquè tot plegat sigui possible, des de la Fundació Bofill recomanen que Departament d'Educació i Ajuntament articulin els circuits necessaris entre l'EAP, Serveis Socials i les escoles bressol per detectar l'alumnat vulnerable. Així ho han fet municipis que són "exemples de polítiques d'equitat actives i baixos nivells de segregació, com Manlleu, Mataró, Olot, Palamós o Banyoles". La Generalitat destaca "escoles com l'Ateneu, Mare del Diví Pastor, Escolàpies i Jesús Maria que sí que eren corresponsables amb l'escolarització del conjunt del conjunt de la ciutadania de la ciutat". 

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.