Vacances curtes o llargues? No ens podem pas queixar...

Per continents, són els treballadors d'Europa els qui poden gaudir de més dies de vacances establerts per llei. Per veure com està la situació, repassada a les xifres: finlandesos i francesos tenen dret a trenta dies; els lituans, russos i anglesos, vint-i-vuit; els polonesos, vint-i-sis; i els grecs, austríacs, danesos, suecs i noruecs, vint-i-cinc cada any. Si ens fixem ara en els menys afortunats, hem d'ubicar-nos a la zona d'Àsia-Pacífic. Els treballadors xinesos veuen com els empresaris només els donen deu dies de vacances. Una mica més de sort tenen els de l'Índia (un parell més de dies), els de Hong Kong i Singapur (quatre més) i els de Taiwan (cinc més). Les empreses d'Austràlia, Nova Zelanda i el Japó concedeixen fins a vint dies als seus treballadors. Al continent americà, els canadencs només disposen de deu dies i als Estats Units la llei no marca un mínim (per bé que els treballadors en solen fer una quinzena).

Convé tenir també present que, a banda de les vacances pròpiament dites, el nombre de dies festius pot incrementar notablement el total de dies lliures. Justament els nipons i els indis encapçalen aquesta altra classificació (amb setze dies anuals), seguits per Xipre, Eslovàquia i Corea del Sud (amb quinze). A la part baixa, Dinamarca, Irlanda, Suïssa, el Canadà i Romania, amb nou festius a l'any; i el Regne Unit, Austràlia i Holanda, amb vuit.

Tot plegat ho recull la Guia Mundial de Beneficis i Feina. No deixen de recordar, tampoc, que a més de vacances i dies festius a molts països les empreses estan obligades a concedir (també per llei) alguns permisos especials: per matrimoni, per la mort d'algun familiar proper, per maternitat o paternitat; etcètera. Hi ha diferències significatives en la gestió dels dies festius: en molts països les companyies tenen dret a exigir que els treballadors hagin d'anar a la feina aquells dies, o que comptin aquests dies festius com a part de les vacances anuals. I també hi deu haver una coincidència que compartim arreu, que encara que sigui només una també és prou significativa: la majoria de la ciutadania, un cop ha acabat les vacances, té la sensació que han estat curtes. Tant se val que tinguis el doble de dies que el veí de dalt o el triple que el del país del costat. Això poc importa. L'anomenada síndrome post-vacacional et fa veure ben curt el període de repòs i desconnexió del qual has gaudit i, en canvi, extremadament llarga la marató laboral que t'espera a partir d'aquell moment. La sort és que a la línia de meta hi torna a haver premi.

Oriol Solà i Prat