//Plugins sense CDN ?>
Alguns d'aquests molins que s'instal·larien se situarien a menys de 400 metres dels habitatges. La problemàtica dels nous parcs eòlics ja ha ocasionat protestes també a les zones de l'oest com Argençola i Bellprat.
Un grup de veïns dels municipis de Copons i Rubió s'han organitzat per presentar al·legacions en contra de dos projectes de parcs eòlics que apleguen, en conjunt, 19 aerogeneradors. Segons expliquen a l'ACN, serien molins de fins a 200 metres d'altura, molt més alts, per exemple, que la Torre Agbar de Barcelona. Els parcs es volen situar enmig d'un paratge natural i, segons denuncien, comportaria "la destrucció d'un gran pulmó verd de la Catalunya Central".
Aquests projectes es troben en fases de tramitació diferent. D'una banda, el parc eòlic Serra Morena, ja ha rebut el vistiplau de la Ponència d'Energies Renovables com a emplaçament viable, mentre que el termini per presentar al·legacions al parc eòlic La Maçana finalitza aquest divendres 19. La plataforma contrària als dos parcs eòlics denuncia que la comarca de l'Anoia, malgrat tenir un 1,5% de la població total de Catalunya, "té un 15% dels aerogeneradors del país i produeix molta més energia de la que consumeix", explica un dels activistes, Jordi Saumell.
A l'Anoia actualment hi ha 105 molins en servei i 104 més es troben en procés de sol·licitud. En concret, els dos projectes als quals s'oposa la plataforma Salvem Serra Morena són el Parc eòlic La Maçana, que contempla la instal·lació de deu aerogeneradors (nou a Rubió i un a Castellfollit del Boix) amb una potència de 49,9 MW i el Parc Eòlic Serra Morena, amb 9 aerogeneradors (5 a Copons i 4 a Rubió), que tindrien una potencia de 40,5 MW. De fet, Saumell recorda que l'any 2006 ja es van presentar projectes molt similars a aquests i temen que això només sigui l'inici: "tenim por que en vinguin molts més i ens omplin totes les carenes de molins".
Per part de l'Ajuntament de Rubió es critica la falta d'informació que han rebut dels projectes i el poc temps que han tingut per presentar al·legacions. A més, l'alcalde del municipi, Miquel Archela, posa de relleu que al terme municipal de Rubió, amb 250 habitants, ja hi ha 39 molins i, per tant, considera que el poble "ja ha complert amb el tant per cent que li toca". Segons ell, els parcs s'han planificat en zones que "destrossen el paisatge". I és que a Rubió no només tindrien impacte els parcs de La Maçana i Serra Morena, sinó que el municipi també es veuria afectat pels dos parcs projectats al Bages, el de Clarena i Colomer.
Isabel Albiñana, integrant de la plataforma i propietària d'una masia a Rubió, assenyala que un dels molins està projectat a tan sols 330 metres de distància de casa seva. "Tindrem un monstre de 200 metres a sobre mateix de casa i això tindrà un gran impacte visual i de sorolls", lamenta Albiñana, que afegeix que encara hi ha una qüestió més "pertorbadora", ja que "quan el sol es desplaça d'est a oest es projectarà a sobre de casa l'ombra de les aspes voltant i això diuen que et pot tornar boig". Aquesta veïna creu que és una llàstima que "en nom de l'ecologia i de l'energia verda es malmetin tants boscos" i creu que l'impacte no només són els molins, sinó "tot el que hi ha al seu voltant com els camins, les línies elèctriques o les subestacions".
Amb la massificació de parcs eòlics, els propietaris dels establiments de turisme rural estan preocupats per l'impacte que podria tenir als seus negocis. És el cas de Jordi Serravinyals, propietari de Cal Barrusca, que explica que un dels projectes contempla instal·lar un molí a un quilòmetre de distància de l'allotjament. "Ara mateix estem molt tranquils, quan ens llevem al matí sentim els ocells cantar i tot això no sabem si ho perdrem", lamenta.
JOSEPM R T
IGUALADA
22 de març 2021.17:48h
Li hauríem de preguntar al Sr Miguel Archela si te previst instal·lar un petit percentatge de central nuclear al territori, per complir amb la proporcionalitat segons el seu criteri. I també si de... Llegir més pas i vol fàbriques -com a la zona Llobregat- o potser algun abocador.
No va d’això crec, Sr Archela, va de aprofitar energies netes allà on són eficients i deixar de malmetre el planeta. Donar prioritat el bé comú, defensant el bé individual fins on sigui possible (potser no cal un molí a 300 metres d’una masia).
Estimo la natura i en gaudeixo tant com puc i de debò, no em fan nosa els molins. No crec que malmetin cap pulmó, ans al contrari, el defensen dels riscos forestals habituals (deixadesa i incendis).
Potser m’equivoco, però això va de diners, com sempre. I després veiem com petits Ajuntaments accepten abocadors enfrontats als veïns, a canvi d’importants bonificacions fiscals. I si és així, parlem-ne obertament, ja que molts entendríem que qui te l’espai adequat i n’accepta els petits sacrificis ha de ser compensat degudament (impostos pel municipi, llocs de treball al sector energies netes, millores de camins, etc), però obliden les posicions demagògiques.