//Plugins sense CDN ?>
Per la seva banda, Xavier Miquel es va mostrar molt agraït amb aquesta exposició que suposa tot un regal d’aniversari pels seus 90 anys. Totes les creacions que s’hi poden veure són “el resultat d’una de les maneres d’esquivar l’avorriment en temps difícils”, va comentar en clau d’humor.
En el camp literari el doctor Miquel es va decantar des del primer moment per l’avantguardisme, com ja es reflecteix al seu primer poemari, Infern quadrivèrtex. Un poemari que va publicar amb 31 anys i al qual van seguir al llarg dels anys altres llibres de nom tan sorprenents com Gemec iàmbic, Penell irat o Pau hòrrida, publicat l’any 2009 i inspirat en el període franquista. Tots aquests llibres, que es troben a la Col•lecció Local de la Biblioteca, es poden veure a l’exposició, així com altres treballs artístics fets per Xavier Miquel, com dibuixos, postals de Nadal i partitures de música que va compondre o arranjar.
De la ploma al teclat
Les lletres també són les protagonistes de la segona exposició que durant tot el mes de juny es pot visitar al vestíbul de la Biblioteca. Es tracta de L’escriptura. De la ploma al teclat, una mostra organitzada conjuntament amb l’Arxiu Comarcal de l’Anoia que repassa vuit segles d’escriptura. Actes notarials, registres parroquials i escrits de particulars són alguns dels documents de l’Arxiu que s’hi poden veure i que permeten comprovar l’evolució de la cal•ligrafia utilitzada. Una selecció de llibres del fons antic de la Biblioteca, des del segle XVII fins als nostres dies, completen aquest viatge al passat.
Traves no ho crec, però tampoc no s’ha fet res per difondre la seva obra! Hi ha molt pocs igualadins que la coneguin. I és molt extensa, variada i de qualitat.
Ho dius com si algú li hagués posat traves algun cop...i potser no ha estat així...ho saps tu?
Per fi! Ja és ben veritat que costa ser profeta a teva terra...
Laura Rosell i Borrell
Terrassa
19 d'octubre 2016.10:42h
He tingut la sort de conèixer artistes molt bons,
que pel fet de ser-ho, es dedicaven a això, a fer art i prou,
que no és poc.
L’admirat Dtr. Xavier Miquel i Padró, no morirà mai .E.P.D.