El vídeo gravat per un veí, clau per arribar al detingut per la violació d’Igualada

El Ramon sortia de sopar amb un grup de familiars i amics en un restaurant de l’avinguda Europa del barri de les Comes d’Igualada. Havien celebrat la Castanyada. Era entre la una i dos quarts de dues de la matinada i es dirigien cap al carrer Alemanya, on havien estacionat els seus vehicles. A pocs metres van veure “com un grup de joves anaven caminant en filera i dos d’ells van començar a donar puntades al capó i als retrovisors d’uns dels cotxes, un era el meu cunyat”, recorda en Ramon, veí d’Igualada.

Llavors, en Ramon va agafar el seu telèfon mòbil i va començar a gravar el grup de joves “perquè tenia clar que allò ho denunciaríem i les imatges podrien ser una prova”. “Quan vaig agafar el mòbil per gravar vaig assumir totes les conseqüències, tot i el risc, no vaig dubtar ni un segon”, explica en Ramon en declaracions a l’AnoiaDiari, afegint que “un dels nois tenia una actitud molt violenta”. A les imatges del vídeo es veu com el grup d’acompanyants del Ramon s’encara als joves recriminant-los la seva actitud. Quan els joves es van allunyar, van anar a comprovar els desperfectes que els joves havien provocat al vehicle. “Habia rebut molts cops i el sostre estava completament enfonsat”. Llavors van avisar a la Policia Local i als Mossos d’Esquadra. “Ens van dir que estaven desbordats, que la nit era mogudeta. Però ens vam esperar allà fins que van arribar. Els vam explicar què havia passat i jo els vaig comunicar que tenia imatges dels fets i les vaig compartir amb la policia allà mateix”.

El Ramon Vallès és un experimentat pilot de la companyia Iberia. Dies més tard va ser citat al Jutjat d’Igualada per declarar com a testimoni sobre els fets d’aquella nit. “Vaig haver d’anar a declarar pels incidents del cotxe, per res més. Vaig explicar tot el que havia vist i vaig aportar la gravació. Alguns dels joves també eren al jutjat. Òbviament, ja sabíem que aquella mateixa nit havia succeït un acte tan violent com el que va patir aquella criatura, però en aquells moments no podia relacionar la gravació que vaig fer amb la violació”.

El Ramon Vallès no va tenir cap més notícia del seu vídeo fins el 7 de gener, quan va rebre una trucada de l’Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, que el citaven per trobar-se. Es va reunir amb dues agents de la unitat a la comissaria d’Igualada. “Volien les imatges originals del vídeo i també el terminal mòbil des d’on les vaig gravar”, recorda en Ramon, assenyalant que “llavors vaig veure clar que sobre aquell vídeo i altres coses que els Mossos deurien tenir, s’estava investigant la violació”. “Després de la detenció del presumpte violador em van explicar que les imatges del vídeo havien sigut molt importants en la investigació”, explica en Ramon Vallès, afegint que “em vaig alegrar molt, estic molt orgullós i satisfet de no haver dubtat gens en fer el vídeo. Sóc conscient que vaig còrrer un risc, perquè aquesta gent no saps mai com respondran, perquè poden sentir-se amenaçats i anar a per tu, i no tenen contemplacions. De la mateixa manera que trinxen un cotxe et poden trinxar la cara. Però això no és res, el que és greu és el que li van fer a aquella poble noia. Quan van detenir el presumpte sospitós em vaig alegrar molt per la noia perquè malgrat tot el que va passar el que vaig fer va servir per a alguna cosa.” En Ramon remarca que “les persones que tenim consciènica, que som capaços de posar-nos en la pell d’una família, pequè tenim fills i filles joves i som conscients que això li pot passar a qualsevol… què hem de fer? Espantar-nos i amagar-nos? Sempre guanyen els dolents? Plantem-nos! Plantem cara! I si podem gravar un vídeo, fem-ho i denunciem-ho! És clar que corres perill, però no hem de ser egoistes. És molt més fotut que violin a una noia de setze anys que no pas que a mi, hipotèticament, em fotin patades per prendre’m un mòbil per haver-los gravat. Jo, aquella nit, hagués pogut amagar-me, canviar de vorera, mantenir distància i mirar cap a una altra banda. Però això no va amb mi” i assegura que “no sóc un heroi. El que voldria és que res hagués passat aquella nit i que aquella noia no hagués patit el que va patir”.

El vídeo enregistrat pel comandant d’aviació Ramon Vallès dura 52 segons. Menys d’un minut. Però va ser una peça clau i determinant, junt amb altres imatges que van captar diverses càmares de seguretat del polígon de les Comes i les localitzacions dels mòbils, per centrar la investigació, després de descartar altres sospitosos, sobre una persona: el número 11.