//Plugins sense CDN ?>
Comencem llogant un cotxe per passar dues setmananes per sobre el Cercle Polar Àrtic!
Ja a Suècia i al poble de Kiruna, arribem al Parc Nacional d’Abisko, on hi fem una bonica excursió. Els paisatges d’aquestes muntanyes verges i despoblades són impressionants. Les muntanyes són altes i moltes amb neus permanents; la vegetació és d’un verd intens i florescent que en demostra la seva vitalitat; la vida dels boscos és riquíssima, amb remats de rens i altres animalons, i els arbustos són plens de fruits boníssims (com aranyons, gerds o mirtils) i hi ha munts de bolets. A més, l’aigua abunda per tot arreu, amb amples rius i immensos llacs.
Continuem cap a les Illes Vesteralen i Lofoten, un preciós arxipèlag de petites illes situat al Nord de Noruega. La primera parada es a Nusfjord, un preciós poble pesquer, considerat el més antic i ben conservat de Noruega amb aquesta funció i protegit per la UNESCO. La casa típica es diu rorbur i són construccions de fusta penjades sobre el mar des de la vessant de les muntanyes i típicament de pescadors. Aquella nit la passem a un rorbur del mateix port de Nusfjord. Varem visitar les Illes del sud de Lofoten: Moskenes, Flakstad i Vestvagoy. Primer de tot anem fins al punt més meridional: el poble de Å, on les illes acaben amb uns barrancs dins el mar. Després, continuem visitant poblets tot pujant de sud cap a nord, i desprès enfilem cap al cim de Reinebringen. La visió des del cim és espectacular! El que s’hi veu des d’allà és el que en termes generals són les Illes Lofoten: unes illes on les muntanyes rocoses però encatifades de gespa surten de dins el mar de forma sobtada, des d’unes aigües amb múltiples tonalitats de blaus, i amb unes costes poblades de rorburs i platges de sorra blanca. És un paisatge preciós.
Des del poble d’Svolvaer, agafem un ferri que ens fa un recorregut per un dels fiords més bonics d’aquestes illes: el Trollfjorden. El ferri comença al port i a mar obert, però a mesura que avança entre muntanyes amb els seus cims nevats, aquestes es van estrenyent i estrenyent, fins a convertir-se en una vall molt tancada amb el fons cobert per l’aigua on passem. A més, de tant en tant algun rierol salta al mar des de molts metres d’alçada, fent encara el paisatge més bonic.
Acabat el trajecte amb el ferri seguim visitant nous pobles, i en destaquem Henningsvaer i les grans platges de sorra blanca de Kalle, unes platges que pels tòpics que tots tenim, diríem que són molt més pròpies del Carib que de l’Oceà Àrtic!
El nostre viatge continua, deixem les Illes Lofoten, creuem les Vesteralen, i tornem a entrar a Suècia. Arribem fins a Rensjon, una comunitat amb una estructura social similar a una masia, però amb una estructura arquitectònica i funcional pròpies de les latituds on ens trobem. Passem la tarda i la nit en una tenda de fusta, a la vora del foc, escoltant, menjant i bevent el que ens ofereix una parella d’autèntics samis ancians. Ens expliquen la seva manera de viure, a partir de la cria de rens, així com rondalles i creences d’aquesta cultura tan desconeguda. És una gran experiència trobar-nos tots al voltant d’un foc mentre els escoltem i ens ofereixen el seu menjar propi: ren del seu ramat, patates, verdures, siurenys, te, sucs, ... Abans d’anar a dormir, també ens ensenya a llançar el llaç, una habilitat imprescindible per ells per tal d’atrapar els rens per les cornamentes.
Continuem amb la ruta Sami i ara ens dirigim cap a la Lapònia Finlandesa.
Varem dedicar dos dies fen una llarga excursió per l’interior del sector nord del Parc Nacional de Lemmenjoki, el més extens i verge d’Europa. Aquí, un ample riu transcorre per una llarga vall de turons baixets i arrodonits i els boscos són frondosos d’avets i coberts per una gruixuda capa de molsa i falgueres, així com pilons de bolets. Enfilem pel riu amb una barca de motor i després pugem a peu fins un petit poblat sami on antigament hi vivia gent que buscava or en aquest riu. Ara, aquell poblet estava abandonat. Nosaltres, que vam arribar xops a la cabana per l’intensa pluja que vam trobar-nos pel camí, vam poder escalfar la cabana amb una antiga estufa de llenya, vam fer una sauna en una de les cabanes que hi havia al poblat (una caseta destinada a ser sauna i escalfada també per llenya), ens vam banyar al riu, i vam fer un suculent sopar de salmó a la brasa, en un racó de món del tot aïllat... Tot un privilegi pels nostres temps!
El segon dia al parc vam fer uns 16 quilòmetres a peu, i la vegetació era molt canviant segons l’alçada on ens trobàvem. A causa de les condicions climàtiques de la zona, les valls continuaven sent frondoses i riques. Però després ja havia passat a un bosc de bedolls, molt més baixos. I més amunt encara la vegetació ja era de tipus tundra: herba o algun arbust baix. Això sí, la despoblació d’arbres, feia que contínuament anéssim veient remats de rens corrent pel nostre voltant. A la tarda vam sortir del parc i vam passar la nit a Inari,
Inari és la capital política de la Lapònia Finlandesa (a diferència de Rovaniemi, que n’és la capital turística. Fem una visita al Parlament Sami Finlandès, que no és el que entenem nosaltres exactament com a tal, sinó que és un edifici on es coordina la cultura sami i es tradueixen llibres didàctics per les generacions més joves per tal de no perdre la llengua sami.
A la tarda enfilem fins al punt més septentrional del viatge: prop del poble d’Utsjoki, en una preciosa cabana al mig del bosc i a la llera del riu Teno. Aquest riu fa de frontera natural entre Finlàndia (el nostre marge) i Noruega a l’altre costat. De fet, estem ben a prop de Cap Nord. És un lloc preciós, i val a dir que és aquí on més ens adonem que estem dins la cultura sami de tot el viatge i deu ser dels punts on més percentatge de la població és sami: es veuen algunes banderes samis, algun vestit típic, gent navegant pel riu pescant salmons, així com trampes plantades dins el riu, parades al costat de la carretera d’articles fets a mà per la població, ...
Per acabar, el dia següent ens serveix per creuar Finlàndia de nord a sud, i els últims tres dies del viatge els passem descansant en una bonica cabana al costat d’un llac a la regió dels Mil Llacs. Aquí, gaudim de la calma, fem esports amb piragua i saunes.
Després d’aquest viatge, podem dir que hem assolit l’objectiu que buscàvem: descobrir i aprofundir en la cultura sami (lapona), així com gaudir d’uns paisatges impressionants i verges. Ara bé, hem vist que encara es pot conèixer i aprofundir més. Així que no crec pas que aquesta hagi estat la última de les expedicions a Lapònia!
La gastronomia
Sempre pensem que el menjar de casa és el millor, i que a fora es menja malament i amb pocs ingredients. Doncs nosaltres podem afirmar que això és fals si un està disposat a provar coses noves, i que la cultura gastronòmica sami i escandinava en general és molt rica i exquisida, tot i que això sí, es fa sense oli d’oliva.
Com a ingredients estrella (alguns són ben coneguts), hi ha el salmó salvatge, el bacallà i l’arengada com a peixos; el ren com a carn (també la balena a Noruega); les sopes cremoses són exquisides, i la varietat de pans i iogurts és molt més àmplia que la nostra. Com a postres destaquen la varietat de fruits del bosc, així com els suculents pastissos de fruits del bosc. Sovint fan un plat principal combinant la carn o el peix amb verdures, patata o bolets, i amb alguna de les fruites del bosc, cosa que fa una combinació de gustos exquisida.
Outlet Viatges Igualada