El vot a l'estranger, els ulls a Catalunya

El ressò del que està passant a Catalunya arriba molt lluny. Molts són els anoiencs que viuen a l'estranger i que volen prendre part en el 9-N, primer en la consulta, ara en el procés participatiu. Pendents de saber com es podrà exercir el vot el proper diumenge a Catalunya, a l'estranger els catalans que hi viuen podran fer efectiva la seva participació en els locals de la Generalitat que hi ha, 17, pertanyents a ACC1Ó en la major part dels casos.

Clàudia Ribera, igualadina de 28 anys, no podia votar en la consulta que es va convocar en primer moment i sí que ho podrà fer en el procés participatiu. Com a resident a l'estranger, a Berlín, portava mesos intentant arranjar la sol·licitud de vot. Ho havia de vehicular a través de l'Institut d'Estadística de la Generalitat, "però com el 2012, no podia de cap manera. Vaig trucar a diversos llocs. Em passaven d'un lloc a l'altre i ningú em sabia aclarir res, ni sabien del què els estava parlant". En canvi, per la delegació de la Generalitat a Berlín, en té molt bones paraules. "Em van informar molt bé". Ara, ha de votar en aquest local. Només "he d'ensenyar el DNI amb l'adreça catalana el dia 9".

El capelladí Xavi Pagès ja podia votar en la consulta que va ser revocada el 13 d'octubre. En el seu cas "vaig demanar el vot anticipat per dipòsit com a resident temporal a Mèxic, omplint un formulari i enviant-lo a la comissió de control de la consulta. Vaig tenir coneixement de la possibilitat de votar des de l'extranger gràcies a un correu electronic de l'ANC Mèxic", una delegació molt activa. En el procés de participació, anirà a votar al local d'ACC1Ó. El nom és premonitori: Avenida Insurgentes, 600.

Com s'observa Catalunya

No tothom entén ni és conscient de què passa a Catalunya. Xavier Pagès comenta que "les persones que estan al corrent de l'actualitat per la premsa i televisió sí que coneixen a grans trets el que esta passant, i tenen bastanta curiositat per saber-ne més quan es topen amb un català". Els motius pels quals es planteja marxar d'Espanya són desconeguts per molts: "no coneixen els motius pels que es planteja la independència de Catalunya, tot i que ells mateixos es van independitzar d'Espanya fa poc mes de 200 anys. En general no entren a valorar si creuen que es votarà, ja que es percep com un fet llunyà".

Des de Berlín, Clàudia Ribera parla d'una societat alemanya indiferent. D'Espanya "se'n té una imatge que encara deriva del franquisme. Aquí és més fàcil trobar olis italians que no pas espanyols. I els catalans paguem això. A més, no accepten que parlem un idioma diferent. Molts ni saben que el català existeix".