Xavier Cantero, sobre la COVID persistent: "pot afectar a més d'un 20% dels que han estat infectats"

L'atenció primària continua sent una de les trinxeres on hi ha el combat contra els nous casos de pandèmia i els hi suposa un gran estrès. Però hi ha un altre front, una realitat derivada de la pandèmia: la COVID persistent. Les persones que es van contagiar i encara molts mesos després tenen símptomes com el cansament, problemes respiratoris o dolor. Xavier Cantero, metge de família al CAP Igualada Urbà, de l'Institut Català de la Salut, explica que "és una realitat que ens anem trobant i ens hi hem de focalitzar, perquè té una afectació molt important i altera la vida quotidiana" de les persones que tenen aquest diagnòstic. Tot i que el percentatge de COVID persistent del que habitualment es parla és d'un 10 i en alguns casos un 15%, "hi ha molta gent que continua fent vida quotidiana i hi conviu, malgrat tot. Per tant, podem dir que va més enllà del 20%".

Deixa empremta emocional, explica Cantero. Els casos més freqüents són en dones, de mitjana edat, que abans estaven sanes, no tenien patologies prèvies". La COVID la van contreure "i, segons el que hem vist, no la van viure amb símptomes de gravetat, però mesos després segueixen amb cefalees, fatiga, i malestar emocional. Persones que no han pogut reincorporar-se a la feina i han vist com es deteriorava la seva vida personal". Per tant, "hi ha un abans i un després en la vida d'aquestes persones que tenen la COVID persistent". Segons aquest professional: "aquests casos ens suposen molta preocupació".

Distingir els símptomes de la COVID persistent d'altres malalties com fatiga crònica no és sempre senzill: "encaixa dins el grup de síndromes de sensibilitat central". Un grup de malalties com l'esmentada fatiga crònica o la fibromiàlgia, on el dolor i les molèsties s'allarguen. Precisament, la COVID està ocasionant també en general un 'tsunami' en termes emocionals que fa que tota la societat estigui tocada. I els professionals de la salut no en són l'excepció, al contrari.

Al CAP Igualada Urbà "vam començar a veure casos ja la primera meitat del 2020. La meva experiència és trobar-m'ho el maig de l'any passat, en una persona que havia estat infectada el març, durant el confinament de la Conca d'Òdena en aquella primera onada". Una dona que moltes setmanes després "encara era positiva als testos". Al CAP Igualada "havíem llegit i consultat publicacions que parlaven d'aquesta COVID persistent, de simptomatologies que es perllongaven en el temps". Els casos a l'Anoia sovintegen: "cada setmana ens trobem persones que ho pateixen. Es tracta de pacients que no venien perquè confiaven que en algun moment desapareixerien les molèsties". Els casos d'aquesta mena requereixen "una aproximació multidisciplinària" i es col·labora des de l'Atenció Primària, s'ha derivat pacients a l'Hospital de Dia Sant Jordi i es treballa, braç amb braç, amb la unitat COVID del Consorci Sanitari de l'Anoia, amb la doctora Mònica Guerrero.