El seu és un curriculum tan extens com brillant, i amb el qual podíem omplir pàgines i més pàgines d’aquest periòdic. Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) es va graduar en Medicina amb honors per la Universitat de Barcelona el 1992, on va obtenir també el seu Doctorat especialitzat en Genètica Molecular del Carcinoma de l’Endometri, el 1996. Després d’una etapa com a investigador a la universitat St. Andrews (Escòcia) i a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (EEUU), del 2001 al 2008, liderà el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del CNIO. Des del 20018, el Dr. Esteller és el Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge a Barcelona i Cap del Grup d’Epigenètica del Càncer. També exerceix els càrrecs de professor de Genètica a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i d’Investigador a l’ICREA. La seva investigació actual se centra en l’establiment dels mapes epigenòmics de cèl·lules normals i transformades, l’estudi de les modificacions epigenètiques i els ARNs no codificants, així com del desenvolupament de nous medicaments epigenètics per a tractar el càncer.  Entre altres guardons, ha rebut el Premi Internacional de Catalunya (2016).

Fa gairebé sis anys que Damià Larriba Gomà (Tavascan, 1966), va ser nomenat Inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mosos d’Esquadra a l’Anoia. Sortint de la tercera Promoció del Cos dels Mossos d’Esquadra (1989-1990), ha passat per diversos emplaçaments, com la Unitat de Menors de Lleida i diverses unitats, en les quals ha desenvolupat les funcions de Cap: Unitat Comarcal de la Val d’Aran, l’Àrea Regional de Coordinació Operativa (RP Ponent), l’Àrea Regional de Recursos Operatius (RP Ponent) i, actualment, l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia (RP Central), on ens ha obert les portes per explicar-nos el funcionament de la comissaria i com és la feina dels Mossos a l’Anoia. Li han concedit diverses Medalles al Mèrit Policial (CME, Guàrdia Urbana Lleida, Policia Local de Sta. Margarida de Montbui i Policia Local de Piera)

L'u de gener és sinònim de ressaca i també de cua per lliurar les cartes al Patge Faruk. Tot i que l'organització ha treballat en agilitzar la cua i ha aconseguit fer-la més curta i dinàmica, la imatge d'una fila de gent al carrer per accedir al Teatre Municipal d'Igualada continua formant part de les imatges del primer dia de l'any a Igualada. Imatges que ens avisen que Ses Majestats els Reis són cada vegada més a prop.

Avui, quan sembla que ja gairebé som impassibles i immunes a les tragèdies, de lluny i de prop, que ens vomiten constantment els telenotícies quan seiem a taula dinant còmodament, necessitem pallassos. Pallasses com la Pepa Plana. Pallasses que, darrere un nas vermell -"la màscara més petita del món, la que menys amaga i la que més revela", com explica- ens dibuixin un somriure als llavis i, a la vegada, ens commoguin. Avui parlem amb la Pepa Plana, un dels grans referents del sector, tant en l'àmbit nacional com internacional, tant per l'exquisidesa dels seus espectacles, preciosos, com per la seva tasca per a la visualització de l'ofici de les pallasses. Parlem sobre aquest món, tan fabulós i tan desconegut a la vegada. Un món que l'ha dut des dels carrers i places de Tàrrega fins al prestigiós i gegantí Cirque du Soleil, passant per escenaris d'arreu. Parlem sobre el seu darrer espectacle, "Paradís pintat", un deliciós treball en què la pallassa, amb l'inseparable nas vermell, es posa unes ales d'angeleta per volar, en un viatge on toparà amb la crua i tràgica realitat del nostre món. Aneu-lo a veure, perquè aquest "bitxo bastant curiós i entranyable" us farà riure i us commourà. Us farà pessigolles i un petit pessic a l'ànima. A canvi, només vol que l'entengueu. I que l'estimeu.

Des de ben joveneta li agrada inventar-se -i escriure- històries. Històries fantàstiques. Una afició que la va portar al món del periodisme -va ser la directora de la primera etapa d'aquest diari- i a escriure sobre coses més terrenals. Ara, amb diverses històries al calaix, aquesta mare igualadina es llança a autoeditar un magnífic llibre, "Quin cacau! Desordres i altres històries", il·lustrat per l'Elisabet Serra i amb música del Carles Prat. Una delícia. A ella, llegir no li ha fet perdre l'escriure.