Aquest curs he començat totes les meves assignatures amb una activitat que ha posat en tensió els meus alumnes. Forma part de les tàctiques que hem d'aplicar els professors d'avui per captar, ni que sigui per una estona, l'atenció d'uns alumnes enganxats als dispositius electrònics, més pendents dels companys que del professor i interessats per qualsevol cosa excepte pels continguts de l'assignatura.

A la primera sessió de l'assignatura he donat la benviguda als alumnes projectant a la pantalla les xifres '2026'. Alguns m'han dit que m'havia equivocat, que segurament volia escriure '2016'. Llavors els he dit que '2026' marca un horitzó de deu anys, durant els quals una persona pot assolir uns quants objectius personals i professionals. Els he explicat que en aquests deu anys intentaré publicar deu articles acadèmics en revistes internacionals, dominar l'anglès com domino el castellà i tocar -encara que sigui malament- les Sis Suites de Bach per a violoncel. Aquests són els meus objectius per als propers deu anys. 'I els vostres, quins són?', els he etzibat. Gran enrenou a l'aula, cares d'estupefacció i comentaris a l'estil de: 'això no ens ho havien preguntat mai' o 'això no m'ho he plantejat mai' o 'no en tinc ni idea' o 'i tu, que n'has de fer?'

Els he donat cinc minuts perquè hi pensin i escriguin en un full el seu nom i tres objectius personals o professionals. He fet l'experiment amb estudiants catalans, europeus, americans i asiàtics, alumnes de grau i de màster, de direcció d'empreses i d'enginyeria. Resumeixo tot seguit les respostes: muntar un negoci, treballar per una multinacional, trobar una feina en què sigui feliç, trobar una feina per a tota la vida (sic), doctorar-me, escriure un llibre, independitzar-me, viure en més de deu països, visitar més de cent països, formar una familia (alguns específiquen el nombre de fills, encara que de moment no saben amb qui), tenir una casa, aprendre idiomes, fer-me ric per no haver de treballar mai més, aconseguir una patent, desenvolupar un joc d'ordinador que acabi essent un 'Candy Crush', posar-me en forma, tocar un instrument, provar tots els menjars del món, aconseguir 500 mil seguidors a Instagram, fer la Ruta 66, escalar un 8 mil, fer un curtmetratge, ser President del Barça...

Com que les respostes no són anònimes, s'han contingut. Les he recollit i les he llegit en veu alta. Saber els objectius personals i professionals dels companys de classe deu formar part de les seves àrees d'interès perquè han prestat atenció i només hi ha hagut rialles, exclamacions i aplaudiments en moments puntuals. Al final, la lliçó de l'activitat: per aconseguir tots aquests objectius necessiteu una estratègia i un pla.

Aquesta activitat té una segona part. Els he demanat que facin un inventari, com més detallat millor, del que tenen: béns materials i immaterials, coneixements i habilitats, contactes amb persones rellevants. La segona part consisteix a preguntar-los: 'i amb tot això que teniu, que podeu aconseguir en els propers deu anys?'

Entre una cosa i l'altra hem passat la primera sessió de l'assignatura entretinguts. I han marxat amb la lliçó final: no hi ha resultat sense esforç, un mantra que m'ocupo de repetir fins al cansament la resta de sessions de l'assignatura.