Han començat les obres del Mercadona d’Igualada. D’aquí a uns mesos, les autoritats igualadines, que ja van celebrar amb una roda de premsa l’anunci de la construcció, tallaran la cinta, juntament amb els directius de l’empresa. Més enllà d’alegrar-se que Igualada ja sigui com Vilanova i Montbui i tingui finalment un Mercadona, no tinc clar que les autoritats d’un municipi hagin de celebrar la vinguda d’una empresa que no suposarà un guany net per a l’economia de la zona. I m’explicaré.

Aquest estiu ha sortit a la llum, i la premsa econòmica se n’ha fet ressò, un informe sobre el que s’ha anomenat ”efecte Mercadona”. La consultora KPMG i la Deusto Business School han aportat dades sobre la prosperitat que genera cada obertura d’un Mercadona: 1) obertura de deu petits comerços no dedicats a l’alimentació; 2) generació de mil llocs de treball indirectes; 3) els nous Mercadona ajuden a consolidar el comerç local que no es dedica a l’alimentació; 4) major sensació de seguretat a la zona; i 5) reducció de preus en els comerços dedicats a l’alimentació de la zona, “la qual cosa beneficia els consumidors, especialment els de rendes més baixes”. L’informe, que es titula “La prosperitat compartida”, també indica que el 25% de les llars espanyoles compren a Mercadona i que cada llar es pot arribar a estalviar fins a 700 € en la compra, i que d’ençà de l’any 2005 els proveïdors de Mercadona han creat 12.500 llocs de treball nous. Finalment, detalla les quantitats d’impostos i cotitzacions que paguen tant el grup valencià com els seus proveïdors.

A la meva assignatura fem una activitat que es diu “No us cregueu tot el que us diuen”. Fa uns dies vaig fer llegir als meus alumnes la noticia i els vaig demanar que fessin una piulada contestant la pregunta: “creus que les dades de l’informe són veraces?” Gairebé cent cinquanta alumnes van piular que les dades eren certes, donada la solvència dels autors de l’informe, però que, segurament per acontentar qui probablement l’havia finançat, no hi havia totes les dades. Van dir que trobaven a faltar la comptabilitat dels comerços que tancaven i dels llocs de treball que es perdien, tant dels mateixos comerços com de fabricants amb marca. L’argument és que ningú no compra el doble perquè no menja dues vegades, i que si compro al Mercadona deixo de comprar en un altre lloc. Llavors els vaig parlar dels jocs de suma zero, que es produeixen quan el que guanya algú ho perd algú altre. Per això penso que en aquests casos no hi ha res a celebrar perquè no hi ha cap guany net per a la zona. L’únic que hi guanya és el Sr. Roig, que cada dia és més amo de la distribució comercial.