Em demanen que faci una valoració de com ha estat l’any 2017 des del punt de vista de l’economia i que faci una previsió de com serà l’any 2018. Si ho hagués de resumir en un sol aspecte, diria que l’any passat es va produir un creixement de la desigualtat perquè els beneficis empresarials van créixer més que les rendes del treball. Per no parlar de les pensions. I res no fa pensar que aquesta tendència no continuarà al llarg d’aquest any. El titular seria, doncs, que la reactivació econòmica no beneficia tothom per igual, de la mateixa manera que els costos de la crisi no es van repartir equitativament.

Però com que la realitat no és agradable, almenys per a mi, que sóc treballador per compte d’altri, prefereixo parlar de com m’agradaria que fos l’any 2018.

M’agradaria que fos l’any en què ens adonéssim del poder que tenim els consumidors. Un poder que massa sovint renunciem a exercir. Per manca de determinació, per mandra o, fins i tot, per deixadesa. La decisió de compra del consumidor –potser no individualment, però sí col·lectivament- té efectes sobre la rendibilitat i, fins i tot, la supervivència de les empreses. Amb el nostre ‘vot’ com a consumidors podem desencadenar la caiguda d’empreses, de la mateixa manera que amb el nostre vot polític podem fer caure governs. Convé que ho tinguem en compte quan ens enfadem amb l’entitat financera per unes declaracions del seu president o amb les companyies subministradores de serveis en rebre la factura o amb el supermercat en saber a quin partit polític finança el seu propietari. Seria bo que l’any 2018 fos l’any de la presa de consciència del poder que tenim com a consumidors.

Fa un temps vaig canviar d’entitat financera. L’anterior, a les cartes que m’enviava, em tractava de Client. L’actual em tracta de Soci. No és una qüestió de llenguatge. És una qüestió que té a veure amb la propietat de l’entitat. Els propietaris de l’anterior són els seus accionistes. Els propietaris de l’actual som jo mateix i més de cent cinquanta mil persones com jo. I la persona que m’atén a l’oficina no em tracta com a client sinó com a soci. Això em dona la tranquil·litat que no m’intentarà enredar. El mateix succeeix amb les meves proveïdores d’electricitat i de telefonia (també he canviat de companyia). El pas de la condició de client a la condició de soci fa que les empreses ja no ens vegin com algú a qui fotre sinó com algú a qui servir.

M’agradaria que aquest 2018 fos l’any de la consolidació i puixança d’una colla de cooperatives que han nascut i crescut aprofitant la insatisfacció de molts clients amb les empreses ‘convencionals’ que es dediquen al mateix. També m’agradaria que fos l’any de la consolidació de nous hàbits de consum (els productes de quilòmetre 0), de noves fórmules per gaudir de béns materials (com l’habitatge en cessió d’ús o el vehicle compartit com a alternativa a la compra d’habitatges i vehicles) i de l’expansió de negocis en què els propietaris són els mateixos consumidors o els mateixos treballadors. La diferència entre les empreses que et tracten de client i les empreses que et tracten de soci no és de forma sinó de fons. Si teniu temps us recomano que visiteu la web de Food Coop, una cooperativa de consum de Brooklyn, Nova York, que funciona des del 1973. Val la pena llegir la missió de l’empresa.