Fa molts dies que no el veig. Quan passava pel costat sempre li feia adéu amb la mà, amb un somriure. Vaig estar molts dies pensant el gest més adequat. Aixecar el dit del mig em semblava lleig i groller, i més anant amb les meves filles. No va amb mi. Fer banyes em semblava més escaient. Simpàtic, però alhora contundent. Banyes adreçades no al policia de dins sinó a qui havia pres la decisió, el regidor de mobilitat –en diem així, ara?- o el mateix alcalde. De fet, unes banyes contra la decisió mateixa, ni tan sols contra els responsables de la decisió. Finalment, vaig optar pel gest de saludar amb la mà i somriure. “T’he descobert. Sé qui ets i què estàs fent aquí. I no em tornaràs a fotre.” Podia comunicar el mateix però sense arriscar-me que el policia s’ho prengués com un insult.

Vaig començar a saludar-lo després de rebre dues cartes i ho feia en senyal de desaprovació. Si el que es pretén és que la gent corri menys dins la ciutat, desaprovo que s’apliqui un sistema que no és eficaç. Que només és eficaç si el veritable objectiu és fer passar per caixa els igualadins. Passa com amb la limitació dels 80 per hora. És una mesura eficaç per recaptar, però no per reduir la contaminació. Com ho saps? Fàcil, perquè no se n’ha fet un balanç triomfalista. Aquí passa el mateix. Si gràcies al cotxe fantàstic els igualadins conduíssim més tranquils, se n’hagués fet un balanç triomfalista.

No crec en mesures d’esquerres o de dretes. És d’esquerres o de dretes que la gent corri menys? Aquí l’eix és eficàcia o no en relació amb l’objectiu que es pretén i si l’objectiu beneficia el ciutadà o no. Però els igualadins no hem alentit la marxa i continuem sense parar-nos davant dels passos de vianants, una pràctica molt igualadina que sorprèn la gent de fora. Què hem de fer perquè els cotxes parin? Haurem d’estirar-nos a terra? A vegades em planto al mig del pas a veure si el cotxe té pebrots de no parar. Què es pot fer des de mobilitat per resoldre-ho? Heus aquí un objectiu. Busquem una mesura eficaç. Una campanya ciutadana? Voluntaris –gent coneguda- amb armilla parant els conductors i dient-los que han de cedir el pas als vianants? Però això és poc convencional. És millor fer el que diu el manual i complir l’expedient com fa tothom. Comprar un cotxe fantàstic compleix i és una inversió amb un retorn gairebé immediat. No ens emmerdarem en campanyes estrafolàries, oi?

En qualsevol cas, algú sap on para el cotxe fantàstic?