El deute no saldat del Parcmotor
Publicat a El carrilet digital per Toni OlivéEl deute no saldat del Parcmotor
El dia 6 d’abril de 2018 es va presentar a so de bombo i platerets un acord per a l’explotació del Parcmotor de Castellolí entre la Fundació Catalana per l’Esport del Motor, titular del circuit, i la societat Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. El maig del mateix any vaig escriure un article a AnoiaDiari en què em queixava de la manca de transparència de l’acord, tenint en compte que el Parcmotor és una infraestructura pagada amb diner públic de la Generalitat de Catalunya.
Les ressenyes periodístiques de l’acte de presentació de l’acord remarcaven que aquest havia permès eixugar el deute de gairebé 7 milions d’euros de la Fundació amb l’Institut Català de Finances. Han passat més de tres anys d’aquell acte, i els darrers comptes anuals mostren que la Fundació a 31 de desembre de 2020 tenia encara un deute de 5.455.650 euros. Per tant, d’eixugar, liquidar o saldar el deute, i de deixar-ho tot net, tal com els participants en aquell acte no es van cansar de repetir, res de res. Ens van prendre el pèl.
També a 31 de desembre de 2020, l’immobilitzat material de la Fundació, gairebé l’únic element de l’actiu, pujava 7.918.668 euros. Aquest import, corresponent al valor comptable net de les instal·lacions del circuit, es finançava amb les subvencions de capital atorgades per la Generalitat (i que pujaven 3.269.493 euros) i amb el deute esmentat de gairebé 5,5 milions d'euros.
La Fundació Catalana per l’Esport del Motor es va fundar el 2002 fruit d’un acord entre la Federació Catalana de Motociclisme i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. La Fundació és la propietària d'un circuit que va costar més de 13 milions d'euros (la diferència entre els 13 milions i els 8 milions de valor comptable net correspon a l’amortització acumulada).
En els darrers exercicis, l'evolució de la facturació i del resultat net de la Fundació ha estat decebedora:
Ingressos (vendes i prestacions de serveis):
2018: 337.924 euros
2019: 283.030 euros
2020: 190.977 euros
Resultat de l’exercici:
2018: 3.756 euros
2019: - 21.548 euros
2020: - 101.210 euros
Els ingressos han disminuït i les pèrdues han augmentat.
El Parcmotor és un bon exemple d’infraestructura finançada amb diner públic, construïda en època de vaques grasses i promoguda per uns individus que va saber vendre la moto als polítics del moment. A la ciutadania se'ns va assegurar que la inversió actuaria de motor de la malmesa economia de l'Anoia i situaria la comarca al mapa mundial del motociclisme. Més recentment ens han promès que serem un referent en la tecnologia del vehicle connectat.
Pel Parcmotor -i també pel Campus Motor- han passat gestors de tot l’espectre polític, però no n’hi ha hagut cap que hagi reconegut que es tracta d’un fiasco com una casa de pagès en termes de rendibilitat econòmica i social del diner públic invertit.
Altres articles de Toni Olivé
3 Comentaris
Com diu la micropoetisa Ajo (https://www.youtube.com/watch?v=pn0o9touCug): “algunos estan viviendo por encima de nuestras pasividades”.
Avui, 3 anys i Com ja ets vaig comentar en... Llegir més l’article sobre el mateix tema en aquest diari digital el 2018, gràcies, Toni, per la teva documentada informació. Esperem propers capítols sobre aquet i altres afers que afecten a les nostres butxaques (pagament d’impostos) i que sovint es prenen amb molta lleugeresa i divulgant una informació distorsionada i /o malintencionada..
3 anys i mig desprès, continua i segueix, amb la passivitat de la gran majoria, sortosament no tothom. Gràcies Toni de nou, i bon any.
Toni tens més raó que un sant!
El meu avi sempre deia, “amb els teus o amb els meus, que de coses en faríem”.
Tots, però tots els polítics fan promeses sense mesura amb els diners de... Llegir més tots, perquè l’endeutament o el fiasco dels seus projectes no recau en les seves espatlles, sinó en les de tots i ells no tenen cap responsabilitat en les pèrdues, que sempre hi són, perquè cap d’ells té la capacitat per assolir les responsabilitats que se li demanen a un professional, ni necessita tenir els recursos per fer front a elles.
Simplement, viuen del plat de llenties, pel temps que els hi dura i ho allarguen tot el possible a costa dels diners de tots, per viure bé ells.
La conclusió és que la majoria de despesa pública, està en mans d’irresponsables, a causa del fet que no han de donar comptes, cosa que en el món reial, faria que fossin acomiadats i jutjats per la seva incompetència.
Bé he dit tots i potser n’hi ha alguns, molt pocs, responsables.
En el fons només són gestors, sense estudis per ser-ho, però n’hi ha que gestionen bé seguin els consells de professionals que si en saben i a vegades fins i tot rebaixen deute, que és molt d’agrair, perquè amb els diners de tots s’ha de tenir molta cura.
Fet que no succeeix és aquest cas.
De fet, de balanços positius en la cosa pública, pràcticament no n’hi ha i les pèrdues s’acumulen, perquè els pressupostos mai són reials i sempre es basen en el fet que el deute va a l’esquena del sempre sofert ciutadà, que com que no té la sensació que els hi treuen directament de la seva butxaca, no protesta i segueix votant.
En fi fins ací la tirallonga, que tinguis un bon dia.
Josep
Igualada
5 de gener 2022.20:04h
I ara uns altres espavilats ( o els mateixos) amb la col.laboració d’uns altres politics (o dels mateixos) ens volen colar amb promeses igualment fantasmagòriques un superpoligon que l’unic... Llegir més que portaria amb tota certesa es la destrucciò de terres de conreu.