Si tingués accés a la presidenta del PP català, li preguntaria qui és el pare del seu fill i com va anar tot plegat. Li preguntaria si el seu fill va ser concebut a la manera tradicional o utilitzant tècniques de reproducció assistida. I, en aquest cas, si la mateixa Alícia coneix la identitat del donant o no. Xafarder de mena com sóc, em moro de curiositat per saber si el pare de la criatura és algú que coneixem tots o no, i si s’hi va haver de posar de debò o es va limitar a fer de donant.

La meva pretensió pot semblar grollera, i ho és. Aquestes coses no es pregunten si no hi ha confiança. I si es pregunten, no s'acostumen a respondre. Però és que la presidenta del PP català manifesta orgullosa, sempre que pot, que la seva és una família monoparental, i fa ús i abús de la seva maternitat en solitari. En una entrevista en format d’enquesta que li van fer en una ràdio, en deu minuts 'el meu fill' va sortir fins a trenta-dues vegades. I el d’aquest cap de setmana no ha estat el primer congrés al qual ha assistit amb el seu fill. Al de Sevilla hi va arribar amb el nen agafat de la mà i en aquest algú va deixar que el nen agafés el micròfon per cridar la seva mare.

En política res no és casual. Tot està calculat al mil·límetre per aconseguir un objectiu, i l'Alícia Sánchez-Camacho ha explotat abastament 'el meu nen' per augmentar la notorietat de la seva marca personal i l'estima dels seus votants. Fins i tot arran de la seva particular batalla per trencar la immersió lingüística i imposar el castellà com a llengua vehicular no ha dubtat a treure 'el meu fill' com a exemple del suposat greuge que suposa no poder educar els fills a Catalunya en castellà.

Aquest ús obscè del seu fill i de la seva maternitat en solitari em legitima a preguntar-li detalls de la seva vida privada, com la identitat del pare de la criatura i les circumstàncies de la seva concepció. Això no se m'acudiria de fer-ho amb algú gelós de la seva intimitat i de la dels seus.

De quants polítics de primera fila coneixem les parelles i els fills? Avui al nostre país és fàcil mantenir la família al marge de la popularitat. Una mena de codi deontològic, escrit o tàcit, impedeix als mitjans publicar imatges o parlar dels familiars directes dels famosos, tret que ells ho vulguin. Quina diferència entre l’Alícia Sánchez-Camacho i els altres protagonistes del moment, Mònica Terribas i Pep Guardiola! Ells sempre han volgut preservar els seus del soroll mediàtic.