Una associació gastronòmica de la comarca em convida perquè els parli de la crisi. Volen saber-ne les causes i els remeis, més enllà del que en diuen els diaris. Començo dient que jo només sé el que en diuen els diaris, i em pregunto si els experts en saben gaire més... Incrementar el control sobre les institucions? Refundar el capitalisme? Recuperar els valors?

Hem estirat més el braç que la màniga, i hem caigut en els negocis fàcils de vendre duros comprats a quatre pessetes. És més fàcil d’entendre el refranyer que el manual d’economia. Abans no et donaven la hipoteca si no posaves una part del preu del pis. Ara el mateix banc et feia un paquet amb pis, mobles, electrodomèstics, banquet, viatge... Això és el que ens ha passat, i tothom sabia que ens passaria.

Els dic als de la tertúlia que no tinc fórmules màgiques. Les fórmules no ho són, de màgiques. Què té de màgic viure una mica per sota de les teves possibilitats? O donar crèdit a qui creiem que té capacitat per retornar-lo? O dedicar-se a treballar i no a especular?

Bé, tot això és xerrameca... Digui’ns què hem de fer? Els dic: no mirin el telenotícies ni llegeixin el diari. Si tenen accions no les toquin. Si tenen diners que no necessitin comprin accions. Si tenen idees i no tenen calés, busquin a qui té calés i no té idees. Si tenen calés i no tenen idees, busquin a qui té idees i no té calés. No és veritat que no n’hi hagi, ni d’uns ni d’altres. Si s’han quedat sense feina, estudiïn. El que vulguin. Per ser professionals d’una altra professió. O idiomes. Si els han congelat el sou, provin de viure amb menys. Descobriran que vivim amb un munt de coses prescindibles. Han provat el bescanvi? Ara diuen que torna, sota la fórmula de bancs del temps. Si els han denegat un crèdit o la seva renovació, millorin el pla de negoci i canviïn de banc. Mirin si en poden fer de coses que no són màgiques. Aquests anys ja n’hem fet prou, de màgia.

A l’Anoia només parlem de la crisi, però ningú no diu que hi ha empreses que ho estan fent molt bé. Als meus alumnes els parlo d’alguns negocis innovadors made in Anoia. Alguns d’ells fa màgia de la bona. Quedaríem parats del que hi ha i no es veu.