Escoltant la compareixença al Parlament de JPF vaig veure clar per primera vegada a la vida què vull ser quan sigui gran: dinamitzador econòmic, una feina que ,segons ell mateix ,consisteix a fer d’intermediari entre les dues parts d’un negoci a canvi d’una comissió pel servei. Vaig comprendre que si ho fas bé pots arribar a tenir molts diners en paradisos fiscals, cosa que és molt millor que tenir quatre estalvis subjectes a una fiscalitat abusiva en una caixa nostrada que ha acabat en mans d’un banc espanyol.

Diu una teoria que explico als meus alumnes que hi ha oportunitats de negoci perquè només uns quants tenen accés a una determinada informació. Si tots tinguéssim accés a la mateixa informació, si tots ho sabéssim tot, no hi hauria oportunitats de negoci lucratives. La mateixa teoria intenta explicar per què hi ha gent que identifica oportunitats de negoci i gent que no, i la resposta té a veure amb la informació prèvia de què disposen els emprenedors. El coneixement adquirit per l’emprenedor a l’escola, a la vida o a l’empresa és aquesta informació prèvia necessària per identificar oportunitats de negoci.

A classe també explico el fonament de les anomenades two-sided platforms. Recentment han estat d’actualitat Uber i Airbnb, que posen en contacte usuaris, d’una banda, i taxistes no professionals i propietaris d’apartaments, de l’altra. Els creadors d’aquestes plataformes es beneficien de la manca d’informació de les parts i cobren una comissió pel servei de posar en contacte les dues parts d’un negoci o d’una transacció que no es coneixien prèviament.

Aquests dies amb els meus alumnes hem discutit sobre la netedat i la lletjor de la feina de comissionista, una figura que per cert ha existit sempre. Si el comissionista ha aconseguit la informació que té per la seva trajectòria personal i professional llavors la seva feina és neta i exerceix una funció gairebé social. En canvi, si ha adquirit la seva informació per la seva proximitat al poder, per una relació familiar o personal amb qui té informació privilegiada per raó del seu càrrec, llavors la seva feina és lletja. I encara és més lletja si la comissió no és la retribució d'un servei sinó una mena de peatge que aixeca la barrera de l’adjudicació d’una obra o d’una concessió pública.

El jutge determinarà –o no- l’origen de la informació de JPF i, per tant, la licitud de les comissions que cobrava per fer d’intermediari en l’exercici de la seva feina de dinamitzador econòmic. Els diputats no van ser capaços d’escatir-ho.