Dues notícies d'aquest estiu tenen en comú que la cosa passa o pot passar en una habitació d'hotel. D'una banda, la filtració per part d'uns pirates informàtics de les dades dels usuaris registrats al portal de relacions extramatrimonials Ashley Madison. De l'altra, la constatació que en un any el preu del petroli ha baixat un 50% i el preu de la gasolina que paguem els consumidors només ha baixat un 16%.

Pel que fa al portal de cites, s'ha vist que el 90% dels usuaris eren homes, que el 90% dels perfils femenins eren falsos i que a Igualada tenim 1.152 potencials “infidels”, un 3% d’una població xifrada en 38.751 habitants a finals del 2014, incloent menors i dones. M'ha sorprès que pràcticament només hi hagués homes, i em pregunto si els homes tenen més propensió a la infidelitat que les dones o si els homes tenen menys objeccions a registrar-se en un portal com aquest que les dones. També em costa d'entendre com podia el portal facilitar cites home-dona amb aquesta distribució dels usuaris per sexe. Analistes que han expremut les dades piratejades afirmen que, a jutjar pel percentatge de perfils femenins falsos, el portal estava pensat per enredar usuaris masculins. Finalment, m'ha semblat que el nombre d'igualadins era prou elevat. És clar que la dada de 1.152 potencials “infidels” tampoc no és indicativa de la infidelitat dels igualadins. Segurament molts dels usuaris registrats han estat infidels en potència, no en acte. I, òbviament, moltes infidelitat igualadines no es vehiculen a través de cap portal. En qualsevol cas, l’episodi em va fer pensar en l’habitació d’hotel, l’àmbit en què tenen lloc les infidelitats en el meu imaginari.

D'altra banda, els mitjans de comunicació s'han fet ressò aquests dies de la manca de competència en la distribució de carburants a l'Estat espanyol. Com s'ha demostrat repetidament, aquest sector està dominat per un càrtel format bàsicament per Repsol, Cepsa i BP, empreses que realitzen tota mena de pràctiques que restringeixen la competència i, per tant, perjudiquen la butxaca dels consumidors. És un cas de manual. El regulador, la CNMC, ha obert nombrosos expedients i ha imposat quantioses sancions a aquestes companyies. Però és clar que els beneficis de pactar preus i repartir-se clients i mercats geogràfics superen de molt les sancions imposades. En una de les meves assignatures estudiem els oligopolis i, per fer la cosa més entenedora i distreta, explico que els directius es reuneixen en secret en una habitació d'hotel per pactar preus i que els banyuts som tots els consumidors.