Al minut 18 del deliciós audiovisual ‘L’esquerda, històries sota el ciment’, del Dan Ortínez, comença una seqüència que em va transportar a la meva infància. Surten imatges de la Plaça de l’Ajuntament i, de cop i volta, apareixen unes majorettes. Gràcies a la seqüència vaig reviure les festes majors del tardofranquisme. Em vaig veure a mi mateix amb calça curta, veient els castells a la Plaça i preguntant-li any rere any al meu pare de qui eren les banderes que onejaven a l’edifici de l’Ajuntament. Per a un nen eren festes majors de ‘caballitos’ i de majorettes.

Recordo les majorettes amb cabellera llarga, barret i jaqueta militars, minifaldilla, botes fins als genolls i desfilant tot fent girar un bastó metàl•lic, seguint les instruccions a toc de xiulet de la majorette del davant, més gran. Les recordo desfilant al so d’una banda ‘de cornetas y tambores’ formada per nois de la mateix edat, també vestits de militar i amb unes boines per sota de les quals sortien les grenyes que llavors es duien i que tantes baralles amb els pares havien provocat.

La meva filla gran fa una cerca ràpida i em confirma que el 1984 va ser l’últim any en què hi va haver majorettes a la Festa Major d’Igualada. Què se n’ha fet, doncs, de les majorettes? En queden en algun lloc de Catalunya o en algun lloc del món? En queden a França, que és d’on sembla que vénen? Hi ha algun país en què siguin imprescindibles en qualsevol celebració o desfilada? Per què van desaparèixer d’aquí? Per què aquí no van resistir el pas del temps com d’altres elements festius? Per l’evolució política i social del nostre país? Per la seva inspiració militar? Perquè era un element importat de fora? Perquè no formava part de les nostres festes i tradicions?

És curiós com hi ha tradicions que desapareixen o no es rejoveneixen i d’altres són objecte d’estudi i erudició, aixequen passions i agafen volada mediàtica. Com hi ha tradicions que mereixen ser recuperades i d’altres no; com hi ha tradicions que són cridades a tornar a les nostres festes majors i d’altres no; com hi ha tradicions que reben suport institucional i d’altres no.

No sé si els joves d’Igualada que els darrers anys estan recuperant alguns balls voldrien fer el mateix amb les majorettes... Els pares i mares d’aquests joves segur que no. Per més que pugui conservar viu el record de les majorettes a la Festa Major d’Igualada, no em veig desfilant... I la resta de pares i mares probablement tampoc.