Sempre que he escoltat la monja Teresa Forcades m’ha agradat el que deia. Tot i que acostuma a opinar de tot, la seva formació mèdica i teològica li permet fer contribucions originals i de gruix en aquests camps, que mai no et deixen indiferent. No és una tertuliana que parla a la babalà. S’ha creat una marca pròpia en la denúncia dels interessos obscurs de les farmacèutiques, en la crítica del sistemes polític i econòmic que tenim i en la defensa del paper de la dona en el món i particularment en l’Església, i té la credibilitat de qui sustenta les seves opinions en el coneixement científic. L’economista Arcadi Oliveras també s’ha creat una marca pròpia, després de cinquanta anys d’activisme altermundista. I tot i que algunes de les seves opinions no es basen en dades objectives i tenen el biaix de la ideologia, li reconec el valor de la constància i la coherència. El periodista Jaume Barberà, després d’anys de professió, ha sabut trobar un format televisiu amb un segell propi i els telespectadors li han reconegut amb audiències insospitades tenint en compte el canal i l’hora d’emissió.

La setmana passada vam saber, amb la cooperació necessària de Barberà, que Forcades i Oliveras han fet el salt a la política, amb l’anunci de la creació d’un moviment polític amb l’ideari de la indignació que ha de culminar en una candidatura a les eleccions al Parlament, quan es convoquin. Tanmateix, Forcades i Oliveras ja s’han afanyat a assegurar que ells no formaran part de la candidatura.

Comparteixo algunes de les idees de Forcades i Oliveras i celebro aquest salt, però crec modestament que aquest projecte pot malbaratar les seves respectives marques, per més que hagin dit d’entrada que no seran a la llista. Abans de cada contesa electoral alguns famosos –la majoria, artistes i escriptors- donen suport a una candidatura, però deixen als polítics la responsabilitat d’ésser-hi. El moviment de Forcades i Oliveras és diferent. Amb el prestigi assolit en els darrers anys estan patrocinant una nova formació política i estan lligant les seves marques al resultat d’una operació política que no deixa de ser una aventura incerta, a la vista de la manca de concreció de la proposta i dels noms per liderar-la, i de l’enorme competència amb què es trobarà el seu producte en el mercat de la política catalana.

Si la nova formació acaba en un bluf, els costarà recuperar el valor de les seves marques, i la gent potser veurà més en ells el fracàs d’aquesta operació i el seu oportunisme que no pas el prestigi guanyat a base d’anys d’estudi i divulgació.