Què faria jo per millorar la situació econòmica de l’Anoia? D’entrada, no fer més estudis. Després, tres obvietats. Assegurar la continuïtat de les empreses ja existents, promoure la creació de noves empreses i atraure empreses de fora.

Respecte a atraure empreses de fora, cal una base de dades del sòl industrial disponible, un bon argumentari a favor de localitzar-se aquí i agafar la maleta de viatjant. A la llista de punts forts, la qualitat de vida, professionals (disseny, medi ambient, TIC) i alguns clústers. També cal una llista de punts febles per posar-hi a costat accions per superar-los. A la llista, una mà d’obra qualificada en activitats en declivi, poca capacitat d’atraure talent de fora i de retenir el talent d’aquí, el transport públic de viatgers... També cal una llista d’atractius que hauríem de crear de zero per competir amb d’altres localitzacions alternatives. Serveis especialment demandats per les empreses (seguretat, fibra òptica) o pols d’atracció com centres d’investigació, centres universitaris, escoles, fundacions... Més llistes: la de coses que cal fer per a les empreses ja existents i la de coses que cal fer perquè se’n creïn de noves.

Per fer les llistes no calen estudis. Només cal preguntar a molta gent i ordenar les respostes. I com que ja s’han fet molts estudis i ja s’ha preguntat a molta gent, que ha donat moltes respostes i molt interessants, només cal recopilar i posar en ordre tot el que s’ha dit i escrit. Tan senzill com obrir els calaixos on es guarden els estudis...

El problema és l’execució de tot plegat. Cal una oficina depenent d’alguna institució d’àmbit comarcal que concerti les iniciatives que ja s’estan fent, eviti duplicitats, eviti que quedin coses per fer i, superant la fragmentació actual del lideratge econòmic de la comarca, asseguri un lideratge únic i fort. L’oficina hauria d’estar dirigida per algú amb prestigi en l’àmbit econòmic, trajectòria professional reconeguda i contactes polítics però sobretot econòmics fora de l’Anoia. Hauria de ser una persona sense militància reconeguda i escollida amb l’acord unànime de tots els membres de la institució. Hauria de ser un càrrec executiu, amb un cert rang, no retribuït, amb mandat llarg i amb l’encàrrec de dur a terme un programa de llarga durada. Per sota hauria de tenir un staff format per tècnics a temps total o parcial provinents dels municipis, institucions o entitats membres. Llavors, quin és el problema? El problema són els tres dubtes que tinc ara mateix. Els partits veurien l’oficina amb bons ulls? I l’establishment empresarial i sindical? Hi hauria algú disposat a dirigir-la? El títol n’és la resposta...