Han començat a aparèixer pàgines web i perfils de Facebook i Twitter de castellanoparlants favorables a l’exercici del dret a decidir i a la independència, cosa que palesa, per si algú encara ho dubtava, que l’independentisme català no entén d’orígens ni de llengües; que es pot defensar la independència de Catalunya havent nascut a la resta d’Espanya o parlant exclusivament en castellà. Fa quinze dies es va constituir a Sant Boi de Llobregat l’entitat SÚMATE, que es presenta en castellà com a associació independentista formada per gent de cultura i llengua castellanes que desitja una Cataluña (amb “ñ”) millor i que vol fer arribar als castellanoparlants de Cataluña el missatge del dret a decidir i dels beneficis d’un estat propi.

Castellanoparlants que parlen en castellà a d’altres castellanoparlants de la independència de Catalunya, que és un tema de tots. Ei, una normalitat que no ens hauria de sorprendre gens. Friso per conèixer-los i portar-los un dia a l’Anoia perquè s’expliquin. Segur que ho faran molt millor que nosaltres, catalanoparlants que no hem sabut veure l’obvietat fins fa poc i als quals sempre ens ha fet mandra –i també por, siguem francs- anar a fer apostolat als llocs on la gent suposadament és més contrària al dret a decidir i a la independència de Catalunya.

Fa uns dies vaig assistir a una jornada de portes obertes en una escola de Barcelona. El director va fer una salutació en català de menys d’un minut i es va passar al castellà, i la resta de la jornada es va fer exclusivament en castellà, malgrat que tots els professors eren catalanoparlants i tots els assistents fèiem les preguntes en català. Algú va preguntar quina era la llengua vehicular de l’escola, i la persona que llavors parlava va contestar amb un ambigu “depèn del professor”, rematat dubitativament amb la frase “en castellà i en anglès... i a vegades també en català”.

A les dues escoles on he exercit de professor les classes són en castellà (o en anglès per als alumnes estrangers). I tota la comunicació –piulades, conferències, sessions informatives als alumnes, jornades de portes obertes a les famílies, discursos institucionals- és en castellà, malgrat que la majoria d’alumnes són catalanoparlants.

No entenc per què en aquests centres de Barcelona (cosmopolitisme?), en què els alumnes són majoritàriament catalanoparlants, la llengua per defecte és el castellà. O sigui, catalanoparlants que parlen en castellà a catalanoparlants. M’agradaria que aquests centres es contaminessin de la normalitat de SÚMATE.