Peces a 9,14 euros
El futur del nostre tèxtil és vendre peces a 9,14 euros a les marques de la distribució comercial? 9,14 euros és el resultat de dividir 1.606.463 euros per 175.810 peces, la facturació que es va aconseguir el 2015 gràcies a l’Oficina de Prototipatge. Amb aquests números, qui fa el negoci és la distribució comercial, que vendrà les peces a 40, 50 o 60 euros... Segurament hi deu haver una explicació que se m’escapa.
Per felicitar-nos per aquest nou èxit de promoció econòmica de l’Anoia, a més d’aclarir que això dels 9,14 euros no és pas així, hauríem de confirmar que aquests 1,6 milions d’euros d’increment de facturació corresponen a vendes a clients nous del clúster que no s’haguessin produït si no s’hagués creat l’Oficina. Altrament, ens estaríem fent trampes al solitari. També hauríem de saber: 1) quina va ser la inversió inicial en l’Oficina i quina part es va finançar amb diner públic (150.000 euros?); 2) quin és el cost anual de l’Oficina i qui cobreix aquest cost; i 3) quin marge brut (diferència entre vendes i cost de fabricació) han aportat aquests 1,6 milions d’euros addicionals. Seria interessant saber si les empreses del clúster cobreixen el cost anual de l’Oficina a la catalana, en proporció al cost real dels prototipus fabricats per a cada empresa, si l’Oficina rep subvencions d’explotació, i si el marge brut de les vendes addicionals és superior al cost de l'Oficina. Perquè a un preu de 9,14 euros la peça ho veig francament difícil... Finalment, caldria que algú ens digués com s’han repartit aquests 1,6 milions entre les empreses del clúster, perquè si l’Oficina es va muntar i es manté en part amb diners que són de tots puguem saber de quines empreses som accionistes virtuals.
Continuo sense entendre per què l’Ajuntament s’havia d’implicar en l’Oficina. Quan jo treballava al tèxtil, fa deu anys, les empreses amb marca pròpia necessitaven mostraris i venedors per vendre als detallistes i les empreses que feien marca blanca per a la distribució comercial necessitaven prototipus i que algú visités els clients i aconseguís comandes. Però unes i altres assumien el 100% d'un cost de comercialització –desorbitat- que els permetia vendre i guanyar diners. La col·laboració públicoprivada està molt bé, però els ciutadans no podem tenir la sensació que algunes empreses privades reben diner públic per activitats que s’hauria de pagar cadascú perquè els permeten vendre més i guanyar més diners. Cal molta transparència quan en lloc de proveir béns públics i d’invertir en projectes d’interès públic que els operadors privats mai no escometran, la teva política de promoció econòmica es focalitza a donar compliment a les demandes –legítimes- dels gremis. Sé que a vegades em faig pesat amb els números dels polítics, però és que el 2013 es va dir que aquesta oficina podia arribar a generar 400 llocs de treball...
Altres articles de Toni Olivé
5 Comentaris
Molt encertat Sr Oliver.
Tot aquesta ”fumarada” del nostre alcalde, sols serveix per mantindre uns quants ”incondicionals” i pagar-los el sou, a costa del nostres Impostos. (Va per vose sr... Llegir més garcia, pro es clar que el principal responsable, es el noi del FUM, sr Castells),)
Tota aquesta historia, es una enganyifa de escàndol, als igualadins , ja comencem a estar fars, de aquesta tropa de farsants.
Si aquest es el futur, peses a 9.14 Euros,( apaga y vamonos)
Molt ençertat sr Olive, com sempre
aixo va de subvencions i de vendrens fum , molt fum.
DAVID GARCÍA
IGUALADA
23 de febrer 2016.20:50h
Benvolgut Toni,
Em sap greu parlar amb tu digitalment, sobretot quan tenim els nostres contactes personals, la confiança suficient per plantejar aquestes qüestions en una conversa presencial i... Llegir més les portes de la nostra entitat obertes de bat a bat. De fet, vam fer una reunió especifica per explicar a tots els grups polítics de la ciutat els objectius i resultats de l’activitat d’atracció industrial tèxtil que estem impulsant des de FAGEPI i per demanar idees i aportacions per millorar aquesta política industrial. En qualsevol cas, considero que la teva interposició pública, legitima i d’altre banda interessant, demana una resposta oberta a tothom que tingui interès en llegir-la.
Anem a pams. El preu mig de 9,14 € és correcte, però com totes les mitjanes té poc valor explicatiu real (recorda aquell càlcul que deia que, per estadística, hi ha dos pollastres per cada persona d’aquest planeta, quan sabem del cert que molts no tenen cap i d’altres tenen molts). Hem gestionat peces de diferents característiques. Com bé saps, els productes d’infantil i els petits complements de punt tenen pocs minuts de tissatge i poca matèria primera i això té un impacte en el cost del producte. També hem fabricat productes en que la matèria ha estat aportada pel client. Tot i que hem fabricat peces a 12, 15 i 35 euros, com bé dius, allò important no és la facturació per unitat sinó la rendibilitat d’aquesta facturació.
La realitat d’aquesta rendibilitat és que s’ha aturat la destrucció d’empreses i ocupació tèxtil a la comarca, s’ha recuperat activitat industrial i aproximadament 35 professionals (i les seves famílies) provablement veuen el futur amb més optimisme.
Estem contribuint al desenvolupament competitiu dels petits tallers industrials de la comarca, intentant ajudar-los a transformar els seus processos industrials d’operacions a l’oferiment de producte acabat als clients i, al mateix temps, estem ajudant a estructurar una activitat comercial conjunta per a la qual molts dels petits tallers de la nostra comarca no tenen estructura per fer. L’exemple que tu poses fa referència a empreses marquistes o grans productors amb una extraordinària capacitat econòmica. L’activitat que nosaltres desenvolupem s’enfoca en els petits tallers industrials tèxtils que molt poc tenen a veure amb l’exemple que tu planteges.
Clients com DESIGUAL, CORTEFIEL, CORTE INGLÉS i petites marques com HIP TEE o SKUNKFUNK han descobert o han incrementat la seva aposta d’aprovisionament a la nostra comarca. Això ha estat gràcies a que existeix una política industrial al nostre municipi, a la feina de l’equip professional de l’oficina i, sobretot, gràcies a la il•lusió i la perseverança de molts petits tallers industrials tèxtils de la comarca i també d’empreses tractores profundament implicades amb el nostre territori.
Aquesta setmana estem a les portes de BSTIM, una fira industrial que ha actuat com a dinamitzador de la demanda de molts petits tallers de la comarca. La primera edició va ser un èxit d’assistència i aquesta setmana sabrem si aquesta segona edició, que s’inicia amb més superfície i més expositors, torna a aportar a compradors de petites i grans marques a buscar productors de proximitat amb els que poder treballar. Aquesta fira ha estat un èxit, per la feina de l’Agrupació Tèxtil FAGEPI, Fira d’Igualada i el suport de l’Ajuntament d’Igualada. ?
Des de FAGEPI, pensem que la millor política social és fer política industrial. Quina ocupació i quins impostos directes i indirectes aporta el sector tèxtil a l’Ajuntament d’Igualada? No mereix aquest sector l’atenció d’una política industrial enfocada a la part més dèbil del teixit productiu; -els petits tallers industrials que han suportat les dures conseqüències de la crisi-? Què representa una inversió de 150.000 € en tres anys envers a la massa d’impostos que paguen en aquest mateix període les empreses del sector tèxtil de la nostra ciutat? Què aporta l’ocupació generada o mantinguda a la ciutat?. Quina és l’alternativa plantejada: abandonar a la indústria tèxtil de la comarca? La inactivitat? Un altre model industrial? Quin i com es farà?.
La política europea, mitjançant l’anomenada RIS3, interpel•la a tots els territoris de la UE a definir una política industrial no fonamentada en desitjos sinó en l’estructura econòmica i en les fortaleses reals de cada territori.
Crec que és interessant plantejar debats i qüestionar polítiques públiques però tendim a caure en els mateixos paranys dels quals ens queixem ja que no plantegem amb claredat quines són les alternatives proposades, quines polítiques industrials farien, quins sectors econòmics s’haurien de prioritzar.
Toni, les portes de FAGEPI i FITEX estan obertes, per a tu i per a totes les persones que tinguin ganes de sumar, per tal de posar totes les dades de que disposem sobre la taula i compartir aquestes i altres reflexions per construir un futur millor per a la ciutat i la comarca, de forma proactiva i pro positiva.
Josep
Igualada
24 de febrer 2016.15:34h
No sé què representa una inversió de 150.000 € en tres anys envers a la massa d’impostos que paguen en aquest mateix període les empreses del sector tèxtil de la nostra ciutat, però sí sé... Llegir més que la resta de sectors també en paguen i no sé si en reben en la mateixa proporció, o simplement no en reben. El que vosté es pren com un atac personal del senyor Olivé, - i permetim senyor García- ho fa de manera perquè el Sr Olivé se senti com un ser absolutament menyspreable, no ho és. El que el senyor Olivé planteja és que amb la promesa de ”grans inversions empresarials de futur” no es doni el cas d’estar afavorint, com ja ha passat amb d’altres casos els uns per damunt dels altres, amb perdó pels aproximadament 35 professionals (i les seves famílies) que igual que la resta, volen també tirar endavant.
Toni Olivé
Igualada
24 de febrer 2016.17:28h
Benvolgut David. T’agraeixo el to amable del comentari. La darrera vegada que ens vam veure personalment, abans de les eleccions municipals, vaig venir en representació d’una candidatura. En... Llegir més canvi, aquest article reflecteix la meva opinió personal, ignoro si compartida o no pel partit polític pel qual em vaig presentar. L’objectiu del meu article no és qüestionar el que està fent FAGEPI, ni qüestionar el que estàs fent tu com a gerent. En el meu article poso sobre la taula algunes preguntes que penso que ens hem de fer cada vegada que els polítics –de tots colors- fan triomfalisme a partir de quatre dades i no donen la informació que permetria comprovar que efectivament les seves polítiques de promoció econòmica són un èxit. Com dic a l’article, les demandes dels gremis són legítimes, i els associats de FAGEPI confien en tu per traslladar-les a qui correspon, cosa que puc acreditar que fas bé perquè durant un temps vaig ser de la Junta. Per tant, la meva crítica no va adreçada ni a tu ni a FAGEPI sinó a qui decideix sobre els diners dels igualadins. Respecte a la fira BSTIM, a l’article no en parlo, però atès que a vegades em costa trobar tema per a la meva col·laboració mensual, potser un dia en parlaré, perquè ara mateix ja tinc algunes preguntes al cap. Respecte a propostes alternatives, ja saps que jo sóc partidari d’invertir recursos i esforços a crear una o diverses marques que serveixin de paraigua per al tèxtil fabricat a l’Anoia, en lloc de centrar-se en la fabricació de marca blanca per a la gran distribució. Crec que el futur del tèxtil passa per la marca i la comercialització, no pas per vendre minuts de tissatge. I tot i que la dimensió és un factor determinant, hi ha molts exemples d’empreses petites que han tingut èxit creant una marca i controlant la distribució dels seus productes. Finalment, sento dir-te que els lectors no trobaran en el teu comentari respostes concretes a les preguntes que plantejo. Rep una salutació ben cordial.