No sé si hem donat l’adequada dimensió al fet que Antoni Dalmau fes el parlament de cloenda de l’assaig a l’Anoia de la Via Catalana cap a la Independència. Sense desmerèixer per res aquells que ja van néixer independentistes o que se’n van fer quan no n’era gairebé ningú, adhesions a la causa com la de l’Antoni tenen un valor incalculable. Com l’adhesió a la causa de milers de castellanoparlants nascuts fora de Catalunya. Perquè serveixen d’exemple i poden arrossegar molta gent indecisa o que no està a favor del procés o que hi està clarament en contra.

Ja sé que algú dirà que apuntar-s’hi ara és apostar a cavall guanyador, i que la gràcia era defensar el dret a decidir i la mateixa independència quan les opcions eren marginals. Algun independentista de tota la vida es queixarà que aquestes adhesions són tardanes i proferirà algun “benvolgut al club” amb to de retret, però cal recordar que l’èxit del procés depèn avui no dels que fa anys ja haguessin votat que sí, sinó dels que fa setmanes o mesos o anys haguessin votat que no i ara votarien que sí.

Aquests dies hem llegit l’opinió d’alguns dirigents socialistes de la comarca arran de la baixa com a militant de l’Antoni, però ningú no li ha preguntat a Jordi Aymamí què pensa de tot plegat. Si el conegués personalment li preguntaria: 1) si pensa donar-se de baixa com a militant; 2) si pensa ara que cal fer un referèndum o una consulta, amb la legalitat que sigui (l’espanyola o la catalana); 3) en cas que es fes, què votaria; i 4) en cas que no es pogués fer, si estaria d’acord amb unes plebiscitàries i una declaració unilateral d’independència. Li ho preguntaria perquè podria ser que el que digués avui fos molt diferent del que deia fa uns anys (anoiadiari.cat, 9/9/2009, arran de la consulta d’Arenys de Munt: “la consulta sobre la independència és un error”), i si això fos així, i les respostes a les preguntes 2 a 4 fossin totes un sí, llavors tindríem l’adhesió de qui va ser alcalde d’Igualada durant més de tres legislatures.

El procés que estem vivint depèn de les adhesions que anem aconseguint. I com que les adhesions són vots, té el mateix valor el vot d’un independentista primigeni que el vot d’algú que s’acaba d’incorporar a la causa. Tenint en compte que el comptador d’adhesions estarà actiu fins a les 20,00 del dia que es faci el referèndum o consulta, deixaré per a més endavant fer les mateixes tres preguntes, de la 2 a la 4, a l’alcalde del meu municipi, Teo Romero, amb l’esperança d’una conversió que fóra determinant per al resultat del referèndum o consulta, tant a Montbui com a l’Anoia.