No fa gaire, en un parc infantil, escoltava dos mares parlant dels seus fills i ambdues (en sintonia amb les mestres de l'escola) es queixaven del mateix: que els nens no els hi feien cas. Ara, és curiós, perquè la seva conversa sonava força atropellada, més pròxima a una discussió— per la intensitat, el to i per com es trepitjaven l'una a l'altra amb el seu testimoni personal— que una xerrada amena i tranquil·la. Però el millor és que, mentre les mares compartien experiència, els menuts eren davant seu; primer jugant a una distància prudencial, després observant-les i, finalment, intentant captar la seva atenció a la desesperada. I elles van ignorar-los tota l'estona. De fet, cadascuna al seu torn, va dedicar més temps i atenció a consultar l'hora ( i els missatges) al mòbil que a ells.

No sóc antropòloga, però em fascina la conducta humana; tampoc sóc filòloga, però em meravella l'ús i el significat de les paraules en els diferents idiomes que existeixen. L'atenció, per exemple, es paga o es té per als angloparlants (to pay/ have attention); els castellanoparlants la donen i la reben en plural (dar y recibir atenciones) o, com els portuguesos, la deixen (prestar atenção); els italians la fan (fare attenzione) i els catalans la parem.

La qüestió aquell dia, però (i crec que sovint, en molts altres casos) és de quina atenció parlaven aquelles dues mares (i tants altres adults en situacions semblants): de la que no rebem dels nostres fills... o de la que no rebem, en general? O, inclús, de la que no vam rebre quan érem petits com ells? Queixes d'aquesta índole, i expressions similars com "No m'escoltes", "no m'entens", potser amaguen un sentiment de mancança; i potser el que volen dir en realitat és "necessito que m'escoltis", necessito que m'entenguis"...

Massa sovint diem "és que no fa cas", referint-nos a un infant— i m'incloc, perquè sí: jo també he pecat!. I ens quedem tan amples. Però, i si considerem l'alternativa que potser, en aquell precís moment, el nostre fill està fent alguna cosa més interessant i útil—per al seu desenvolupament cognitiu o per simple divertiment? També podríem esperar, negociar,... O, encara millor: podem aprofitar aquests minuts per preguntam-nos si donem exemple nosaltres fent-li el cas que ell necessita quan ens el reclama...

Com deia la meva padrina (atenció!): no hi ha més cec que aquell que no vol veure.