Dimarts, 23/4/2013
888 lectures

L'última paraula

- Així no treus cap llibre aquest Sant Jordi?- em pregunten alguns, des de fa dies, amb cara de sorpresa.

Per curiositat. O per inèrcia. Sembla que, com ets escriptor, has de treure sí o sí un llibre aquest dia de l’any. El dia que el treu tothom. (Fins i tot aquells que no són escriptors.) O com si el fet de no actualitzar-te literàriament et convertís en invisible.

- No.- responc.

- No?

Estimats lectors/amics/parents/coneguts i estranys. Per més que insistiu, la resposta és la mateixa. No trec llibre aquest Sant Jordi*. (Bàsicament perquè estic treballant per treure’l en algun dels altres 364 Sants de l’any.)

Diuen certs estudis que n’hi ha prou amb 21 dies per crear un hàbit. Només. I què són 21 entre els 29.930 que tenim de mitjana com a esperança de vida? La de coses que repetim de forma inconscient i automàtica durant tot aquest temps... Entre elles, consultar el correu, els perfils de les xarxes socials o navegar per Internet. De fet, segons un recent informe elaborat per Telefònica, sis milions d’espanyols estan les 24 hores connectats. I a això cal afegir que més de la meitat dels usuaris de la xarxa hi romanen enganxats una mitja de 8 hores al dia, ja sigui per feina o plaer.

No sé si hi ha gaires altres coses a les que dediquem tant d’esforç i atenció... El que sí sé és que allò en el que ens enfoquem augmenta, en detriment d’allò que oblidem o no es practica. Els músculs que no es treballen s’atrofien. I el mateix succeeix amb les neurones i les sinapsis.

Les noves tecnologies són una meravella i ens faciliten tant qualsevol feina, que quan aquesta ens requereix un mínim esforç, resulta sobrehumà. Qui no ha notat que el seu nivell de concentració ha disminuït, que sovint la immediatesa ocupa e lloc de la paciència i la superficialitat el de la pregonesa? Qui no s’ha trobat enmig d’un dinar, sopar, fent un cafè o copa amb els amics, en el que la majoria es passa bona part de la cita enganxada al mòbil, fent una retransmissió on-line del moment (via Wattsapp, Instagram, Facebook, Tumblr, Twiter,...), alhora que perdent-se’l? Qui no s’ha vist després etiquetat en imatges, comentaris o fets aparentment súper cools (aparentment, gràcies a hashtags, filtres, links) però mancats in situ de converses reals, honestes i profundes? (En el clàssic format 3D, palpable i off line.)

- Així no treus cap llibre aquest Sant Jordi?

M’ho pregunten gent que no ha llegit cap de les meves anteriors novel·les. Inclús persones que ja m’ho havien preguntat! I a mi se m’escapa el riure...

- No, no trec llibre nou aquest Sant Jordi.*- contesto.

I suposo que la majoria de llibreters ho agrairan. Un menys, uf!

És vox populi que sobren llibres. S’edita més del que es llegeix. Fins i tot s’escriu més del que es llegeix. Per això les llibreries es fan tips de retornar-ne i de vendre’n a saldo; o les editorials de trinxar-ne per convertir-los en pasta de paper (que es convertirà de nou en llibres); o els escriptors d’acollir-los a casa, igual que a un fill pròdig que torna amb la cua entre cames després de veure el panorama que hi ha pel món...

Ja ho diuen: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre és fàcil; el que és difícil és criar un fill, regar l'arbre i que algú llegeixi el llibre. O no?

Com sempre, qui té l’última paraula és el lector. Tu, jo, nosaltres.

* Aquest any he participat en diversos projectes col·lectius que surten per aquestes dates. Si a algú li interessa saber-ne més (ATENCIÓ: autobombo) pot preguntar-me o consultar-ho aquí. Gàcies.

Nota: qui tingui ganes de descobrir com afecten Internet i les noves tecnologies als nostres cervells, pot llegir el llibre de Nicholas Carr i/o veure aquest vídeo.

Altres articles de Teresa Roig

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.