Amb el setembre arriba la tardor. Arriba la tornada a l’escola per als petits, la tornada a la feina per als grans, i la tornada a la rutina per tots plegats.

Amb la tardor comencen els anuncis de suplements vitamínics i de medicaments per als constipats, les grips, el mal de gola...

Torna la fresca, els mocadors- de coll i de butxaca, els cleenex a la tauleta de nit. Toca fer de nou el canvi d’armari...

S’han acabat les vacances, el bon temps i els dies de camp i platja.

Toca desar els records; les fotos en àlbums, els souvenirs en calaixos i prestatges. Comença l’enyorança, dels llocs i les aventures viscudes; del sol, la calor, d’aquells dies que semblaven eterns... Torna una tristesa que ja coneixem, la de cada any, de nou plena de sospirs i resignació.

Arriba l’època dels col·leccionables. Per alleugerir-nos la pena i el moneder.

Cotxes, instruments musicals, figuretes,... qualsevol objecte de dimensions reduïdes serveix per a consolar-nos. Com més petit millor; perquè així cabrà entre els regals de les vacances alienes i els records de les pròpies, passades i presents. Aquella segona residència que hem somiat tantes vegades? És assequible en miniatura, decorant-la per fascicles, lliure d’hipoteca... I, com cada any, en còmodes terminis de pagament.

Què més es pot demanar?