Als vuit anys em vaig enamorar per primera vegada. Ell es feia dir Robin i era l’apassionat defensor dels pobres, un gran espadatxí i justicier, alhora que l’home més atractiu que ha vestit mai leotards. Al cap d’un temps, però, vaig saber que el seu veritable nom era Errol, Errol Flynn. I han hagut de transcórrer vint-i-tants anys- coincidint amb el centenari del seu naixement- per descobrir la fascinant vida del mític actor, gràcies a l’autobiografia* recent traduïda al castellà, titulada “Aventuras de un vividor”(T&B).

En les seves pàgines, aquell que va ser mítica icona de Hollywood, fa confessions del tipus “El whisky me gusta viejo y las mujeres, jóvenes.”, “Es verdad que hubo cierta lucha entre mi Conciencia y Yo... Perdió mi Conciencia.” i “Yo entro en un burdel con el mismo interés que en el Museo Británico.” entre d’altres.

Misogin, adúlter, alcohòlic, bisexual, guerriller, estafador, traficant d’esclaus, lladre, espia pels nazis, drogoaddicte, pederasta,...Com bé deia Javier Querol en la seva ressenya a Qué leer, van acusar-lo de tot; inclús de ser actor.

De fet, fins als nostres dies ha arribat una frase que deia el productor Jack L. Warner*: “Ya conocéis a Flynn, si no está en una pelea es que está follando”. Però com saber on comença i on acaba la llegenda...?

Diàriament a tots ens sorprèn l’amplitud del llindar que separa la veritat de la mentida: Anuncis de pisos per “entrar a viure" que in situ es cauen a trossos; menjar que semblava qui sap què en algun anunci o a la botiga i que, un cop a casa, no val res; polítics que enlloc de fer política, s’omplen les butxaques; homes dels quals veïns i familiars no ho haguessin dit mai- semblava tan bona persona...!- però que en realitat són mal tractadors i coses pitjor.

Que les aparences enganyen és ben sabut per tots. L’engany pren moltes formes i noms: frau, manipulació, robatori, estafa, crim, perjuri; donar gat per llebre, fer combregar amb una roda de carro, etc. La sinceritat, la noblesa, són grans virtuts, cada cop més difícils de trobar avui dia. I és que una cosa és indiscutible, ens agradi o no: l’engany és una art. La vuitena *. O sinó, que li preguntin a Fèlix Millet...

_________________________

* Se sap que el llibre va ser escrit a quatre mans amb Earl Conrad en qualitat de negre.

* Jack L. Warner era un dels quatre fundadors de la productora cinematogràfica Warner Bros (Germans Warner).

* Les set arts clàssiques són: pintura, escultura, dansa i teatre, literatura, arquitectura, música i cinema.