Fa poc més de 5 anys –març de 2015– vam encetar aquesta secció, Albirant, amb un article sobre el disseny per a un món real, amb motiu d’una exposició al Museu del Disseny. Hi defensava el disseny responsable amb les necessitats reals de les persones allunyat de les especulacions esteticistes del disseny post-modern dels 80.

En aquests moments de confinament de la població pel COVID-19 i de crisi en les institucions sanitàries i assistencials, quan les estructures estatals amb què confiem fallen, la societat civil ha de prendre la iniciativa. Les associacions professionals disseny=igualada i TICAnoia van fer una crida, en la zona confinada de la Conca, per crear un grup de treball, MALLA, amb el propòsit de proveir de les mancances que es veien a venir. S’ha cohesionat un equip de prop de 100 voluntaris –97 amb impressores 3D–, treballant confinats, que han aportat a l’àmbit assistencial accessoris de protecció i el desenvolupament de respiradors a baix preu: 50 respiradors, 950 viseres protectores, 65 obre-portes… en data 8 d’abril (l’equivalent a més de 450Kg en productes).

Ha estat l’aliança perfecta per a aquests moments.

Les crisis humanitàries, econòmiques i sanitàries, sobrevingudes en aquest primer quart de segle XXI, han obligat els professionals del disseny a replantejar-se la feina. El disseny no pot viure reclòs en exclusivitats i preciosismes de les modes, mobiliari “high standing” i entorns refinats. Un disseny responsable ha de resoldre els problemes del dia a dia de les persones i apropar-se a les indústries que creen objectes i entorns amb impacte positiu i sensibles al mediambient. I en els moments difícils, en situacions de catàstrofe o de canvi, s’imposa una manera diferent de fer les coses.

Existeix tot un univers, tant en el primer com en el tercer món, on el disseny pot aportar una forma nova d’enfocar els problemes, més global, més participativa que els resolgui de forma innovadora. Però a més en els últims quinze anys han aparegut una sèrie de tecnologies que potencien aquest plantejament.

L’alta tecnologia de fa vint-i-cinc anys és, ara, assequible i fàcil d’utilitzar. La connexió d’un ordinador a un dispositiu mecànic exigia complexes interfícies electròniques i de comunicació; ara petites plaques, amb microprocessador incorporat, i amb un preu de 5 a 15€, connecten sensors miniatura de tot tipus amb facilitat i un mínim d’electrònica afegida. I alhora aquestes plaques són capaces d’enviar senyals de comandament a motors, servos i demés dispositius mecànics i, si convé, fer-ho a distància.

Aquesta sofisticació tecnològica ha obert un camp immens d’experimentació a l’aficionat que ha estat capaç de desenvolupar i divulgar –gràcies al codi obert– tecnologies tan disruptives com els drons o la impressió 3D. Les multinacional també disposaven d’aquestes tecnologies però, com va passar amb els ordinadors personals, les van menysprear perquè, inicialment, les veien com simples joguines d’aficionats.

Compartir resultats, expandir el coneixement, evitar exclusivitats, col·laborar en xarxa a nivell global… ha permès que la interacció de milers de persones hagi amplificat la recerca a uns nivells que una única empresa mai ho hauria aconseguit.

Amb aquesta voluntat van néixer els fab-lab o laboratoris de fabricació, espais amb màquines controlades per ordinador on s’hi podria fabricar gairebé tot. En aquests espais compartits es busca la innovació amb l’empoderament de la comunitat, posant el maquinari a l’abast de la gent i amb la filosofia que, els resultats i els procediments, s’han de compartir.

El disseny obert ha entomat aquest esperit d’innovació basat en la col·laboració, la co-creació, i en compartir la informació amb la participació de l’usuari final en tot el procés de disseny.

MALLA és la combinació de tot això, l’empoderament ciutadà, el codi obert, la recerca de solucions imaginatives, buscar camins diferents als oficials: compartir. Crear per a un món real.