Acabat d’inaugurar el portal lateral de la basílica de Sta. Maria és interessant destacar, al marge del projecte arquitectònic de l’obra, l’aspecte escultural de la porta mateixa.

Ha estat l’artista Clara Rossy l’encarregada de portar-la a terme. De formació principalment pictòrica amb alguna incursió cap a l’escultura, la Clara ha fet diverses exposicions a Igualada i comarca; la seva és una pintura abstracta amb suaus referències al que podríem dir paisatges emocionals, sempre de tons harmoniosos que deixen surar sensibilitats i passions.

En aquest cas la porta està composta de tres parts, una fulla central fixa i una porta a banda i banda; s’ha realitzat en fusta i s’ha recobert amb plaques de ferro. La distribució de les plaques és clarament escultòrica i asimètrica, és una composició serena amb obertures a manera d’espiell per veure l’interior des de fora que, a més de l’entrada de llum, donen el volum escultòric necessari. Un marc prim igualment de ferro delimita el portal. Fins aquí tenim la vista a distància, la que hom veu tot passant pel carrer.

Però una porta és un lloc per atansar-s’hi, per veure de prop. Convenia donar-li presència. Aquí Rossy no podia -o no li convenia- utilitzar el color, així que s’ha centrat en les textures. La textura és un enriquiment de la forma que apreciem en les distàncies curtes, com el perfum.

Les plaques metàl·liques s’han gravat amb àcid, una per una, aconseguint uns tons càlids i formes riques i aquoses que ens recorden immediatament l' obra pictòrica de Clara Rossy; el fred metall se’ns fa emotiu. A l’esquerra i en la meitat inferior està gravat en majúscules SANCTA MARIA.

El resultat és una delicada escultura mural, un conjunt elegant, discret -al cap i a la fi és una porta lateral- que cal apreciar de prop però que de lluny ja ens diu molt.