L'alcalde d'Òdena vol un model d'aeròdrom "enfocat al negoci i no a l'oci"

Ja fa sis anys que, en un concurs on hi va haver al final una sola candidatura, el Departament de Territori i Obres Públiques atorgava la llicència d'aeroport corporatiu de la Catalunya Central a l'aeròdrom d'Igualada-Òdena. L'anunci de la notícia la van fer la dupla socialista que governava a les dues ciutats, amb Jordi Aymamí, d'Igualada, i Francisco Guisado, d'Òdena. La tardor del 2009 s'havia d'engegar la redacció del pla director, mentre que el Tripartit prometia una inversió rècord de 95 milions d'euros. Es parlava d'ampliar la pista, d'uns 800 metres, fins a 1.800 -aquests eren els requisits i la voluntat de la Generalitat- i en una demostració d'optimisme es va comentar també la possibilitat de desviar l'A-2 cap al nord per poder eixamplar aquesta pista. El pla director que s'havia de redactar es va anar posposant, per diferents motius, i no va arribar cap inversió ni senyal des de Barcelona. El 2011 canviaven els governs d'Igualada i Òdena i es va optar per crear una taula de diàleg entre diferents actors. El 2015 ha arribat i a Òdena hi ha hagut un nou relleu, ha tornat com a alcalde Francisco Guisado. I continuem sense saber què li espera ,a l'aeròdrom.

La Generalitat havia promès tenir el pla director el juny del 2010, un any després de la concessió, després l'hivern del 2010-2011, amb les primeres obres el 2012. Mentre, els municipis pròxims a Òdena, com Vilanova i, sobretot, la Pobla i la Torre de Claramunt van clamar contra el projecte. L'alcalde poblatà, Santi Broch, va etzibar que més valia cercar un altre emplaçament a la comarca, perquè s'oposaria amb tots els mitjans  que el vol corporatiu fos a Òdena. Les dimensions de l'aeroport que es proposaven ja eren vistes com a inviables per partits de l'oposició a Òdena. El 2011 es va engegar les reunions d'una taula estratègica, mentre es donaven nous terminis per un pla director. Amb Ricard Font com a director de Transports es va optar per "racionalitzar" el projecte del vol corporatiu i es va redimensionar per fer d'Igualada-Òdena un aeròdrom "públic" funcional.

A dia d'avui, amb les reunions de la taula estratègica oficialment concloses segons fonts oficials, la Generalitat encara ha de presentar el pla director, que després de diverses moratòries -cinc anys de moratòries-, estarà llest aquesta tardor. Ricard Font, fa un mes, anunciava que estaria obert a "l'aviació en general" i que esperava que permetés inversions de privats i que abrigués una incipient indústria aeronàutica.

"Més negoci que oci"

Guisado, per la seva part, admet que "el que plantejava el Tripartit no ens hi cabia" però reclama que la  infraestructura "no sigui només de lleure per a uns quants. Ha d'incorporar activitats econòmiques i que sigui més negoci que oci. Ara ens cal esperar el que dirà la Generalitat amb el nou pla director". Tot i que subratlla que el 2009 es va guanyar un concurs per ser aeroport corporatiu, un "projecte que era agosarat i que beneficiava a tota la Conca d'Òdena. Si és cert que la Generalitat va anar més enllà, però estaria bé tornar a la proposta inicial". 

Ultramagic es manté

D'altra banda, un dels actors importants en el futur de l'aeroport és la principal indústria que hi ha: Ultramagic. És la segona firma mundial en la construcció de dirigibles i està reputada com la més avançada a nivell tecnològic. Té ocupades  40 persones. Una de les temences que hi havia era que amb la projecció d'un gran aeroport corporatiu, amb les dimensions que preveia la Generalitat, Ultramagic quedés desmarcada de l'aeròdrom. Josep Maria Lladó, un dels fundadors de la firma, manté que "ara mateix, sigui quin sigui l'escenari de futur de l'aeròdrom, la nostra voluntat és seguir allà i no moure'ns".