Sabut és per a molts que el tema de la guerra civil no està ben tancat. A Igualada no ho està i a molts altres llocs tampoc. Prova del que dic són les discrepàncies, per dir-ho fi, que sorgeixen quan es debat sobre el tema. Pot haver-hi acord que va suposar un fet dramàtic per a tothom, però fàcilment el debat pot derivar a buscar culpables o a saber qui és més culpable que qui o qui va ser més salvatge i inhumà.

És diferent el tema de la segona guerra mundial. Almenys aquí no ens cal buscar culpables. Pràcticament ningú posa en dubte les barbaritats dels nazis, i a l’horror de la guerra s’hi suma el fet de l’extermini als camps de concentració.

L’ajuntament d’Igualada es va sumar, fa un mes aproximadament, a la iniciativa de posar llambordes amb els noms dels deu igualadins morts en camps de concentració nazis. La notícia es va difondre en el seu moment, penso que sense esbombar-ho massa, doncs per exemple, jo vaig veure com a TV3 parlaven d’aquesta mateixa notícia referida a la ciutat de Manresa i no vaig sentir res d’Igualada.

Jo no faig aquest escrit per dir si em sembla bé o em sembla malament. Entre d’altres coses, perquè sé què he de dir.  Si que vull fer notar que sobre les llambordes en qüestió, pot haver-hi qui pensi que estan enverinades.

Llegeixo en una publicació igualadina, L’enllaç del dos de febrer, no cal amagar-ho, una carta a la secció d’opinió (cartes dels lectors) el títol de la qual em deixa fred: “L’ajuntament d’Igualada fa un homenatge a uns responsables d’assassinar una colla d’igualadins el 1936”

No escriuré aquí el contingut de la carta, però sí que com a petit resum diré que les dades que exposa, segons el seu autor, estan tretes del llibre d’Antoni Dalmau i Ribalta “La guerra civil i el primer franquisme a l’Anoia. Els protagonistes” i el que s’afirma és que dos dels homenatjats (diu els noms, però prefereixo ometre’ls) un d’ells nascut al Baix Maestrat i l’altre nascut a Terol, “van ser, entre molts d’altres, els responsables d’organitzar, ordenar i assassinar un centenar de persones (...) tots ells igualadins de naixença o residents a Igualada” (és citació textual).

Les barbaritats que acompanyen les guerres, a part de la guerra en si, són injustificables les faci qui les faci.

Les llambordes en qüestió, que són les protagonistes de l' affair, representen el record vers unes persones que van ser víctimes de l’extermini nazi als camps de concentració. Passa, però, que aquest record cap a aquestes víctimes no tothom el viu igual. Si no hi hagués els noms d’aquestes víctimes, no hi hauria hagut polèmica –polèmica que ha estat ignorada, diguem-ho tot- 

Per altra banda, si es diu que “Igualada homenatja, amb deu llambordes Stolpersteine, els seus ciutadans morts als camps de concentració nazis”, ben fàcil era ometre qui no era igualadí. El fet del record a les víctimes hauria seguit viu, la denúncia i el record històric del que van ser els camps de concentració nazis també s’hauria aconseguit.

Tothom pot opinar sobre aquest tema, i tant que sí. El que està clar és que la ferida de la guerra civil està oberta.