El dia quatre d'aquest mes de juliol vaig impartir un curs sobre l’ús d’una calculadora d’última generació. Em vaig encarregar de la primera sessió i una de les coses que vaig voler fer veure als assistents és el hàndicap que suposa l’existència d’eines com aquella davant la docència, en aquest cas, de les matemàtiques.

Quan jo vaig estudiar EGB em van ensenyar a fer arrels quadrades. Sóc matemàtic i, mai de la vida, tret de les que em manaven a escola, he fet una arrel quadrada a mà. Valia la pena aprendre a fer-les?

El mes passat, en un examen a la universitat, un professor va dir als seus alumnes que no podien utilitzar calculadora, doncs les operacions que apareixien eren elementals. Al cap d’una estona uns alumnes van anar a demanar-li al professor que els deixés utilitzar calculadora, doncs apareixien divisions i ells no sabien dividir. Molts dels que s’escandalitzen al llegir això potser no sabrien dividir dos nombres amb decimals.

Cal saber les taules de multiplicar? I cal saber operar amb fraccions? Existeixen encara les fraccions o eren coses del temps del Franco? Segurament molts direm que cal saber-ho, però d’aquests molts, hi haurà suposats experts que diran  que cal buscar fórmules divertides i engrescadores per a que el nen s’ho passi bé aprenent-ho.

Cal aprendre tot allò que ja pot fer una calculadora? Si es tracta d’alguna cosa que ens costa, que no ens ha vingut mai de gust fer o de la que no ens sentim molt capacitats, direm que no cal aprendre-ho.

Reflexionant una mica segurament tots acabaríem dient que hi ha alguns límits (ara línies vermelles) que no gosaríem a traspassar, tot i el menyspreu generalitzat cap a les matemàtiques.

Però qualsevol afirmació, la faci qui la faci, es digui Sala Martín o tot i ser l’exministre Wert, no ha de ser ni la veritat absoluta ni la falsedat total.

Hi ha programes informàtics que llegeixen un text. Encara no són perfectes però, depenent de l’idioma el poden llegir. Suposo que aquells que diuen que no cal saber sumar perquè ja ho fa una màquina, no s’atreviran a dir que no cal saber llegir, tot i que també ho fa una màquina. En aquest cas passaríem una línia vermella: la seva línia vermella.

He sentit a parlar del que s’anomena la bombolla educativa. És la que inflen els polítics, els mal docents i els mal pedagogs. La que s’infla quan es diu que aquí a Catalunya avaluem competències i que per això no es pot fer un examen de revàlida, la que s’infla quan un centre es preocupa sols de que els indicadors siguin bons, la que inflen els pares quan el pobret fillet té deures que no el deixen gaudir, però que es passa tota la tarda al whatsapp.

Hem d’avaluar competències? Doncs a avaluar-les. A veure. Les competències generals del batxillerat a Catalunya que consten en el currículum batxillerat Decret 142/2008 DOGC núm 5183 són: competència comunicativa, competència en gestió i tractament de la comunicació, competència digital, competència en recerca, competència personal i interpersonal, competència en el coneixement i interacció amb el món.

M’hi falta: saber tirar d’un carro.

Aquesta bombolla no farà un pet. Segurament ja l’ha fet.