//Plugins sense CDN ?>
Aquests dies, ja sigui a primera hora del matí per la rosada de la nit, ja sigui a causa d’un ruixat de tarda, no podem fer la nostra feina. No es pot segar si és rellent.
És una expressió habitual en el nostre dia a dia, però estic segur que molts dels que ho llegiu no l’heu sentida mai.
Així com els esquimals tenen moltes paraules per diferenciar el color blanc, els pagesos anomenem de diferent manera el grau d’humitat de les plantes (moll, humit, rellent, sec…) i del sòl (moll, fresc, acarat, saó…).
Un cop el cereal ha arribat al final del seu cicle (ha madurat i s’ha assecat) procedim a la seva recol·lecció. El que n’anomenem segar és en realitat dues feines ben diferenciades: segar i batre. De fet, la màquina que ho fa, la collitadora, en francès s’anomena segadora-batedora.
Segar és el fet de tallar arran de terra la planta sencera, palla i gra.
Batre és destriar el gra, de la palla i el boll (la pellofa que envolta el gra).
Les plantes herbàcies tenen la capacitat d’absorbir o deixar anar humitat segons les condicions del medi que les envolta. Varien la seva humitat interna en funció del grau d’humitat ambiental. No és una humitat perceptible a la vista, no hi ha gotes d’aigua com si fos rosada. La rellentor és un grau d’humitat perceptible al tacte.
Si és rellent la serra no pot segar la planta; s’enfardissa, i no talla.
Al mateix temps, si és rellent no es pot batre; l’espiga no es desgrana, el gra queda brut de boll o bé se’n va barrejat amb la palla.
És per això que aquesta feina no es fa quan es vol sinó quan es pot. El millor moment és amb temperatura alta i humitat baixa. De vegades aquestes condicions ambientals òptimes per segar també son les de major risc d’incendi; per això prenem un seguit de mesures de seguretat, però ens cal anar per feina.
La pressa en segar ve donada pel risc que qualsevol fenomen meteorològic (pedregada o ventada), o bé un incendi, ens arrabassi la collita que fa un any que treballem. I que el juliol acostuma a ser un més amb un temps estable, i cap a l’agost ja hi ha més humitats i tempestes. Encara que aquest any acabem el juny amb molta feina avançada ... qui no bat al juliol, no bat quan vol.
Saviesa popular, paraules arrelades a la terra i al clima!! En fas una bona combinació i ens transmet l’essència del que som.
M’encanta llegir els teus articles. S’aprenen coses d’una forma de vida que sembla més llunyana del que és (potser).
M. Carme Berndó Subirà
Igualada
13 de juliol 2017.10:51h
Gràcies Joan pels teus articles que, de manera tan pedagògica, ens acosten la natura i les feines del camp.
A Santorens (un petit petit poble de la Ribagorça) es fa servir ”relenc” per... Llegir més ”rellent” Paraules entranyables que moriran si no les ensenyem i fem servir.