En aquesta proposta us suggerim una excursió que fa dos cims: l’Agulla Grossa (847 m) i el Grony de Miralles (866 m), des de temps enllà freqüentment trepitjats per l’excursionisme igualadí.

Sortida des de Santa Maria de Miralles on es troba l'antic castell enturonat a 662 m sobre de ca l’Escolà. Està constituït per una edificació rectangular que conserva part de les parets. A sota d'aquesta s'hi troba una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada de la qual es conserva una torre quadrada per on s’entra al recinte de l’església del castell, romànica d'una nau amb portal d'arc rodó coronat amb un fris. Deixem els cotxes aparcats a l’esplanada i sortim per un corriol que envolta el turó del castell, voreja i travessa uns camps de blat i enllaça amb el sender GR-172 que puja amb alguns trams ben costeruts, part per corriol i part per camí, fins el Coll de Ca la Llebre.

Aquí tenim les opcions de fer els dos cims: Un és el Grony que és el punt culminant de la serra de Miralles de la serralada prelitoral catalana, que en direcció sud-est, sud-oest separa les rieres de Tous de la de Carme, totes dues afluents de l’Anoia. És vèrtex geodèsic. Al costat i a llevant del Grony, separat per l’antic mas de Ca la Llebre (808 m), -on entre les runes de la casa encara es pot observar un forn de llenya-  hi ha la esmolada agulla anomenada Agulla Grossa, que és un pèl mes baixa que el Grony però que val la pena trepitjar, perquè és el cim més enasprat  de la serra de Miralles. Des del cimal tenim una gran panoràmica dels camps de cereals i de vinyes característics de Miralles i la visió de turons, valls i muntanyes que configuren la singular comarca de l’Anoia. La panoràmica aquí s’estén, una mica difosa per les boires, fins Montserrat, el Baix Llobregat , les serres litorals de Collserola i el massís de Garraf. A ponent, l’església i el castell de la Roqueta i l’horitzó clou amb les muntanyes de Prades. A la punta de l’Agulla presideix un gros pàmpol metàl·lic amb forma de fulla d’arbre incrustada amb el rostre del Sant Crist d’Igualada que hi fou col·locat per la UEC el 1975. És tradició iniciada el 1994 d’instal·lar-hi cada any un pessebre (tradició iniciada el 1964 i que fins el 1994 es col·locava als Mollons) i que avui havia desaparegut. El grup premut allí dalt, en un rocam que és estret i no gens planer, no ofereix estada còmoda a una vintena de persones que hi pujaren.

Després d’esmorzar al coll, ràpid descens per la Serra del Bosc Cobert i el Torrent del Boscarró per anar a trobar el Balç de Fontanilles. És una balma o cavitat d’escassa profunditat en una paret de roca. Té una amplada d'uns 15 m d'alçada i una fondària màxima de 6 m. L'únic camí d'accés és pel costat oest, baixant un camí (amb una barana a la nostra dreta), que ens porta al centre de la balma, on trobem un replà on hi ha un basalt que recull l'aigua de la font. El torrent de Fontanilles passa pel centre de la balma formant, quan raja,  una petita cascada, avui un rajolí. Baixada per anar a buscar el camí que menaria a Cal Puça, desviació a la font de Cal Gol i darrera pujada per la drecera fins el castell de Miralles on tenim els cotxes.

Distància recorreguda: 9’6 km.

Desnivell: 450 m.

Temps net de camí, descomptades aturades: 3 hores.