Enmig d’un paratge auster i poc poblat de l’Anoia, per la carretera BV-1005 des de Copons trobem el poble de Veciana. La seva població i la dels termes de Copons i Jorba es reparteix en masies que compten amb diversos segles d’existència. Passejar pels racons d’aquets municipis és la millor manera de conèixer la riquesa històrica i les llegendes que amaguen alguns edificis religiosos, civils i altres indrets especials.

Sortim des de la masia de Can Brunet, a tocar del barranc de Veciana. Tot passant pel costat de la Torra Nova, d’inici, pujada molt sobtada i sostinguda que trenca i dispersa l’aplegament dels participants, per una ampla pista fins que al costat del camí a Santa Maria del Camí, es troba l’ermita de Sant Gabriel, un temple bastit el segle XV catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Petita capella rural de planta rectangular amb porta adovellada d’arc rebaixat i coberta a dos vessants, avui sense volta ni teulat i en estat total d’abandó. Exteriorment havia estat arrebossada. Al seu davant hi ha un petit recinte delimitat per una tanca de pedra. A l'interior es veuen restes d'una volta de canó feta de maó i es conserven parts de l'enguixat de les parets tot molt malmès. Ruïnosa pels efectes de la pluja del 1969 que va fer caure la teulada i del foc del 1980 que va fer malbé l'interior. Era lloc de pelegrinatge penitencial.

Segons un document que podria haver estat escrit el 1772 per Pere Pasqual Cabanach, franciscà i ecònom de Veciana, hi ha una llegenda que explica que un pastor estava “desahogant sa corrent naturalesa” sobre una pedra o roca sota la qual hi havia un rètol que deia Sant Gabriel. En fer això, es va quedar lligat de peus i mans a la roca i només se’n desféu gràcies a l’ajut del sant. En vista del prodigi, els habitants de Veciana hi anaren en processó i decidiren dur la pedra a l’església parroquial, fet que no fou possible malgrat intentar-ho dues vegades, perquè cada cop es desencadenaven fortes tempestes de llamps i trons. El bisbe de Vic va donar permís per edificar-hi l’ermita, erigida amb la col·laboració de tot el poble. Està situada enmig del bosc, a pocs kilòmetres del poble, enclavada sobre una carena i per tant amb bones vistes panoràmiques.

Seguim vers el Coll de Pal (653 m) cruïlla de camins amb una gran esplanada i baixada per ampla carretera rural, sense asfaltar. La deixem per travessar el Torrent de Cal Bacinetes i continuar, després d’esmorzar, en direcció a Cal Xicot Gros, Cal Xicot Xic (ja al terme de Jorba) i per sota de Cal Favó després de creuar la Rasa de Cal Segura amb una bonica estampa de pollancres amb colors de tardor. A la dreta deixem enrere Cal Carreres i arribem a Cal Salvadoret (terme de Copons). Passem per sota Ca l’Arnau. i tot vorejant el Turó de Sant Gregori per un caminoi pel bosc, fem cap novament a Cal Brunet.

Distància recorregud: 10 km.

Desnivell acumulat: 307 m.

Temps net de caminada: 2 hores i 45 minuts