No us ha passat mai, a vosaltres, que us pregunteu per què no cuineu més sovint aquella recepta que, les poques vegades que la cuineu, sempre us fa quedar bé? Doncs és exactament el que em passa amb aquesta crema de carbassa amb moniato.

I no és perquè sigui molt complicada de fer, o necessiti uns productes molt complicats de trobar, o que quan la faig no agradi gaire. No, no, totalment al contrari, és senzillíssima. En plena temporada es troben els productes molt fàcilment i, a més que agrada, és un plat saciant i barat. I ara que per fi ha arribat el fred, és ideal per prendre’n un bol ben calent per sopar i després seure al sofà, tapar-se amb una manta i llegir una estona o deixar que la nyonya se t’emporti a fer el primer son de la nit amb el televisor o la ràdio engegada.

Per fer aquesta crema ens farà falta un parell de grans d’all, 1,5 kg de carbassa ja pelada i tallada a daus, un porro, una ceba tallada a juliana i un moniato mitjà o gros pelat i tallat a daus. La quantitat de moniato és per si voleu que predomini més o menys el seu gust i ens farà la funció que fa la patata en una crema.

Agafarem una olla i hi daurarem els grans d’all laminats a foc mitjà i abans que es daurin massa hi afegirem el porro i la ceba tallats a juliana, i també un polsim de sal. Deixarem que es vagin coent a foc mitjà baix sense tapar l’olla del tot.

Un cop ho tinguem ofegat, apujarem una mica el foc i hi afegirem la carbassa i el moniato, li farem un parell de remenades i ja ho podrem cobrir amb aigua o amb un brou lleuger de pollastre.

Ho farem bullir tot plegat uns 10 minuts, fins que la carbassa i el moniato siguin cuits, rectificarem de sal i hi afegirem una mica de pebre negre i ja la podreu triturar. Si la voleu afinar, passeu-la pel colador xinès però jo no ho faig mai.

Per acabar, en una paella sense oli podeu torrar uns quants pinyons i tirar-los per sobre la crema un cop servida.

Aquesta és la versió sana, per cuidar-vos sense fer cuina avorrida, però si us hi falta un punt de contrast o quan cuineu us surt la vena “gamberra” hi podeu afegir una mica de formatge blau esmicolat amb els dits, o una mica de botifarra negre sense budell i poma a parts iguals, tallades a dauets i passades per la paella. Però a mi, el que m’hi agrada més són les rostes de cansalada.

Agafeu la cansalada viada, la talleu a daus no massa grossos i la salpebreu. La poseu en una paella a foc mitjà amb una mica d’oli i l’aneu coent. No tingueu pressa. Feu-li unes voltes de tant en tant. Ella mateixa anirà suant i s’anirà fregint amb el seu propi greix i, quan la tingueu ben cruixent ja la podreu treure de la paella amb l’ajuda d’un girapeix o escumadora.

Ja veureu com la dolçor de la carbassa i el moniato amb els pinyons torrats i el cruixent del greix rostit de la cansalada és espectacular. Fins i tot hi podeu afegir un rajolí de l’oli de la cocció de la cansalada. Segur que us en llepareu els dits.

Salut i visca la teca!