Definitivament, ha arribat l’estiu, aquest any li ha costat una mica, i amb ell els horts esclaten de productes. S’han acabat els mesos amb els quatre productes d’hivern.

Us volia parlar de l’oportunitat que tenim aquests mesos de tastar productes frescos, de temporada i comprats a pagès. Defugiu de les verdures de supermercat, tot l’any tenen les mateixes i, a més a més, de la mateixa mida, forma, color i gust semblant. Sí que d’aquesta manera podem menjar tomàquets, carabassons o albergínies tot l’any però no és el mateix.

Tenim la sort que des de fa uns anys hi ha interès per recuperar espècies autòctones, potser no són tan maques a la vista però quan les tasteu canviareu d’opinió. Només heu de confiar en el pagès de torn, ho cull en el moment òptim per poder ser consumit.

Podem fer amanides amb tres o quatre tipus de tomàquets diferents, afegint-hi formatge fresc, un grapat d’olives de pesca salada, orenga fresca o seca i un bon raig d’oli. O farciu carabassons lluna amb carn, verdures o com vulgueu. Un plat senzill i sorprenent alhora. Com totes les hortalisses farcides s’han de seguir uns passos.

Primer s’han de coure els carabassons, ja siguin bullits, al forn, o al microones fins que siguin tous (s’ha de treure el barret abans i coure’l també) i un cop cuits s’han de buidar amb una cullera vigilant de no trencar la pell. A part. farem un sofregit del que vulguem (sempre amb una mica de criteri) on un cop engegat, hi afegiu la polpa dels carabassons que haurem buidat prèviament amb una cullera.

Un cop acabat només cal farcir. El sofregit pot ser amb carn (tipus bolonyesa), peix o marisc o plantejat més fresc amb arròs, quinoa o llegum. Segons com el fem el servirem tebi o gratinat al forn. Vosaltres mateixos.

I com que tenir hort està de moda, per qui sigui nou en el tema, arremangueu-vos si no voleu regalar més de mitja producció a familiars i amics.

Si aneu sobrats de carabassons, carabasses, mongetes i semblants una tècnica fàcil per fer rebost és escaldar-ho amb aigua bullent, refredar-ho ràpid amb aigua freda i gel i després congelar-ho en bosses per racions. No cal voler escaldar-ho tot de cop si no en petites quantitats i deixar cada vegada que l’aigua torni a bullir, i invertir en un bon congelador si encara no ho heu fet.

Que teniu més producció de pebrots i albergínies el millor és escalivar, pelar i congelar per paquets per separat. Tindreu escalivada per uns quants mesos i si a més escaliveu cebes, podreu oferir als vostres convidats o família durant tot l’any una escalivada de campionat.

Els pebrots del Padrón es poden congelar en cru, només heu de comptar que quan els vulgueu coure és millor fer-ho encara congelats, si no perden consistència i molta aigua.

I si voleu agafar una mica de nivell i sorprendre-us a vosaltres mateixos, us recomano fer conserves pasteuritzades, us asseguro que és més senzill del que sembla. Només us cal una cassola, una olla prou grossa i pots de vidre amb tap metàl·lic de rosca. Han de ser d’una mida adequada, que hi càpiga el que creieu que gastareu a cada menjada, heu de comptar que si són massa grossos, un cop oberts, el producte es farà malbé i acabareu llençant menjar.

Feu purés de tomàquets, amb o sense all i ceba i jo els faria sense herbes. Així podeu afegir l’herba que convingui quan el feu servir. O podeu fer samfaina i després pasteuritzar-la. Us pot solucionar més d’un plat durant l’any. Jo en faria amb les mateixes hortalisses però unes samfaines clàssiques (amb tomàquet) i uns altres sense així us donarà més joc.

Feu el que feu, per un costat heu de coure les hortalisses i per l’altre heu d’esterilitzar els pots i els taps amb una olla prou grossa amb aigua bullent. Heu de mirar de tenir el farciment cuit alhora que teniu els pots esterilitzats a l’olla.

Ja només caldrà treure el pot amb l’ajuda d’una pinça i buidar-lo d’aigua calenta, i pescar el tap. S’ha de procurar que un cop tapat no hi quedi gens d’aire, o sigui que l’omplirem fins just a sobreeixir, el taparem i el deixarem refredar girat cap per avall. I un cop ja s’hagi refredat a temperatura ambient ja el podrem guardar al rebost. Pot aguantar més o menys un any i jo us recomanaria posar-hi la data d’elaboració, així controlareu l’antiguitat. Sobretot si pasteuritzeu diferents tongades del mateix producte. El mateix sistema us pot servir per fer melmelades, “chutneys” i fins i tot patés (per aquests últims potser us caldria una recepta i no improvisar gaire d’inici).

I si us atreviu a pasteuritzat crec que ja tindreu prou nivell per fer dessecats, conserves en oli, conserves confitades....... Totes elles prou senzilles, només cal curiositat, temps, paciència i ganes.

Salut i visca la teca!