Estem en plena època de faves, pèsols, alls tendres i carxofes. Els que tenim una persona propera o algun familiar que té hort, ho sabem bé. Cada dos o tres dies tens una trucada dient-te: "mira, que vols això o allò? Que et falta allò altre? És que ja no sé què fer-ne! Només n'hi ha una menjadeta."

I... què has de fer? Dir que sí, que ja faràs alguna cosa, i moltes gràcies.

I quan t'arriba la bossa, cistella o caixa, la "menjadeta" s'ha convertit en quinze carxofes, o trenta calçots fora de temporada, o un manat d'alls tendres més gros dels que trobes a les fruiteries. I ja no pots dir que no. A més, si ho fas, potser no te'n porten més i, ara per ara, no estem en temps de dir que no, oi?

Avui us explico què podeu fer amb aquestes 15 carxofes que potser us han portat, i us veieu menjant carxofes en tots els àpats en tres dies.

Per fer les carxofes confitades heu de fer servir el cor amb les fulles més tendres que les envolten, però això no vol dir que hàgiu de llençar la resta de la carxofa. El sobrant de les fulles el podreu aprofitar per fer-ne una crema, que us l'explicaré demà, i així, només llençareu els tronxos i poca cosa més. Tot i que la part central dels tronxos que és més tendra i gens amargant, també la podreu pelar i fer servir.

Les quantitats depenen molt del nombre de carxofes que vulgueu confitar, o sigui que no us donaré mides. El que sí que heu de tenir, si en feu bastants, són pots de vidre nets i esterilitzats, i no massa grossos. Jo, per 14 o 15 carxofes, he utilitzat 4 pots d'uns 220-250 ml.

En una olla no massa grossa poseu-hi força oli extraverge, 2 a 3 dits ben bons.

Agafeu les carxofes, ja sense el tronxo, els hi traieu totes les fulles més dures i amb l'ajuda d'una "puntilla" (ganivet petit de cuina), del cul de la carxofa traieu les restes de les fulles dures. No les llenceu si en voleu fer la crema.

Alhora, aneu esterilitzant els pots de vidre destapats i submergits (pots i tapa) en aigua, han de bullir uns 10 minuts.

Bé, teniu els cors de les carxofes amb les fulles senceres fins a la punta oi?

Talleu-ne la punta des d'on el color verd comença a pujar de tonalitat, les partiu per la meitat i retireu els pèls de l'interior si són molt grossos. Aneu deixant aquestes meitats dins l'olla amb l'oli a mesura que aneu fent. Quan les tingueu totes arreglades i dins l'olla, si cal, acabeu de cobrir-les d'oli (penseu que floten, no gastéssiu massa oli) i enceneu el foc a mitja potència.

Quan l'oli comenci a fer unes bombolletes aneu controlant la potència del foc, perquè no ha d'arribar a fregir. Tingueu-ho així uns 10 minuts més o menys.

Passats aquests 10 minuts, les carxofes ja començaran a estar confitades, pareu el foc. Traieu els pots de l'aigua amb l'ajuda d'unes pinces i buideu-ne l'aigua.

Un cop buits, aneu omplint els pots amb tres quartes parts de les carxofes confitades. Fins i tot, les carxofes poden ser un puntet crues perquè, les acabareu de coure dins els pots quan els hi feu el buit. Col·loqueu-les de tal manera que les meitats no es trenquin i alhora no quedin espais buits a dins del pot.

Quan els pots ja siguin plens, podeu afegir dins de cada un d'ells, un gra d'all amb pela i aixafat, un tros de fulla de llorer, una mica de farigola i grans de pebre negre. Seguidament, acabeu d'omplir els pots fins a gairebé arran de tapa amb el mateix oli del confitat.

Tapeu bé els pots amb la tapa corresponent i submergiu-los de nou en l'aigua on els heu esterilitzat. Feu-los bullir mitja hora, més o menys, per assegurar que facin el buit.

Un cop hagi passat aquest temps, pareu el foc i deixeu que es vagin refredant dins l'aigua, Quan ja no hi hagi risc de cremar-vos amb l'aigua, traieu els pots, eixugueu-los i deixeu que es refredin en un lloc fresc. Després ja els podreu guardar al rebost sense oblidar-vos d'apuntar la data de quan els veu fer.

Us aguantaran més de mig any ben bo. Aquesta carxofa serà boníssima en una amanida amb enciams variats, una mica de pernil laminat i una vinagreta de mel i mostassa. Podeu utilitzar el mateix oli del pot per fer la vinagreta.

Salut i visca la teca!