Volent fer un conill a l'allet, que és molt simple de fer, vaig acabar fent un conill coent, que s'acosta molt a un conill que fa el meu oncle Pep. És tan bo, que sempre que ens conviden a dinar o a sopar a casa seva, es crea una expectativa per saber si hi haurà o no conill. Tot el que cuinen el Pep i la Carme és molt bo, mai hi ha cap queixa, però podria dir que aquest conill és la cirereta del pastís.

I jo, volent fer una cocció molt simple, vaig acabar enredant-me: que si hi afegeixo això, que si allò, que potser una mica de bitxo... Sense voler, vaig acabar cuinant un plat que s'acosta força al famós "conill del Pep".

Què fa falta per cuinar aquest conill? (El que vaig fer jo, no el del Pep):
1 conill tallat per rostir a la cassola (no us deixeu el fetge)
1 ceba grossa ben picada
6 o 7 dents d'all ben picades
3 bitxos de caiena laminat
1 grapat d'ametlles torrades i pelades
1 bona copa de brandi
Llorer i farigola
Oli, sal i pebre

Poseu una cassola prou grossa a escalfar al foc i, mentrestant, salpebreu el conill i el fetge. No us faci mania posar-hi el cap, també. Demaneu que us el parteixin per la meitat. Dona molt bon gust al conjunt.

Un cop la cassola sigui calenta, poseu-hi un bon raig d'oli, la base de la cassola ha de quedar ben coberta, i ja hi podeu posar el conill ben estès. Deixeu que vagi rostint-se bé, a foc mitjà. Quan el conill sigui ben ros per un costat ja el podreu girar, i quan sigui ben ros per tot arreu, el traieu de la cassola i el reserveu.

El fetge també el posarem a coure a l'hora que posem el conill, però heu de comptar que es cou més ràpidament. Quan sigui quasi cuit el traurem i el reservarem a part.

En el mateix oli i evoqueu la ceba picada, els bitxos laminats i les fulles de llorer, abaixeu una mica el foc i deixeu que vagi sofregint. Quan la ceba sigui ben tova, hi torneu a afegir el conill, deixeu que s'impregni bé de la ceba i hi afegiu una copa generosa de brandi (Mal em pesi, he de reconèixer que el que hi queda millor és el Magno, de les famoses bodegues del toro, de Jerez*).

Deixeu que redueixi bé i, hi afegiu l'all ben picat. Abans que es dauri, hi afegiu una picada feta amb el fetge, les ametlles i deixatada amb una mica d'aigua o brou. Aneu-ho remenant de tant en tant perquè no s'enganxi, mentre es va reduint l'aigua. Un cop s'hagi begut tota l'aigua, ja el tindreu llest.
El podeu acompanyar amb unes carxofes escalivades o unes patates rostides. Sobretot, tingueu pa a punt.

Aquest conill el tindreu llest en una hora i mitja. Si el feu un dia per l'altre serà molt més bo.

*He fet aquest esment perquè sempre he defensat que, abans de res, hem de consumir i donar suport als productes catalans. No com a boicot, sinó per sentit comú. Els nostres productes són tan bons com qualsevol altre i, per proximitat, els hem de prioritzar. Però com a amant de la gastronomia no faig cap lleig a productes forans, seria molt estúpid sinó.
Els boicots a productes espanyols o catalans, o d'on siguin, els deixo als hiperventilats, que no saben defensar les seves postures polítiques amb la paraula. Ignorants plens d'odi amb un excés de prepotència suprematista. Porto tota la meva vida cuinant amb brandis diferents, prioritzant els catalans sempre que puc o em deixen. Però haig de donar la raó al Pep, el Magno al conill, li dona un aire diferent.

Salut i visca la teca!