Llençar menjar hauria d'ser considerat pecat moral, i ara més que mai. No tothom ho fa, s'ha passat massa temps de vaques grasses o s'ha volgut aparentar vaques grasses. Moltes persones, a part de la pilota o la botifarra i alguna cosa més, acaba llençant la majoria d'ingredients que s'utilitza per fer brou.

Aquí teniu una bona opció per aprofitar el màxim possible del tall.

Avui no us donaré cap quantitat, però sí unes pautes perquè no es noti que heu utilitzat tot de carn insípida. Es tracta que, a través d'un bon sofregit, dignifiquem aquestes carns.

Quan el faig, sempre miro de tenir una botifarra crua, li aportarà potència i una mica de gust de rostit. Alguna trampeta s'ha de fer...

Primer de tot, començareu desossant tota la carn; es tracta de treure'n el màxim o sigui que tocarà burxar una mica. Ho fareu fàcilment deixant temperar-la fora de la nevera una estona. I feu-ho sense contemplacions, des de la carn de la cuixa de la gallina, que és molt fàcil de separar de l'os, fins a la que podeu treure del coll del pollastre. No us quedeu només amb el pollastre, arreplegueu el que pugueu dels ossos de pernil, espinada de porc o vedella.

Després, aquesta carn l'haureu de picar una mica amb l'ajuda d'un ganivet i reservar-la a part, mirant d'apartar els ossets que hi hagin pogut quedar.

També tallareu a dauets part de la pastanaga del brou.

Començareu posant una cassola al foc, a mitja potència. Quan sigui calenta, hi tireu un bon raig d'oli. Si teniur llard, també n'hi podeu posar.

Hi afegiu dos o tres grans d'all ben picats i, seguidament, abans que es cremi, dues o tres cebes ben picades i la botifarra esparracada.

Aparteu la cassola del foc i aneu remenant, així la poca escalfor i els sucs que deixi anar la ceba ajudaran a fer que la botifarra es desgrani bé.

Un cop la botifarra estigui ben desfeta, torneu la cassola al foc i hi afegiu dues fulles de llorer, i deixeu que vagi sofregint bé. A mig fer ja hi podreu afegir la pastanaga del brou picada. Quan la botifarra i la ceba ja siguin daurades hi afegiu una cullerada de postres generosa de pebre vermell dolç, ho remeneu i, de seguida una copa de vi blanc sec, xerès o vi ranci.

Un cop s'hagi evaporat el vi, hi afegiu tomàquet triturat; jo us recomano que no n'hi poseu gaire perquè, sinó, manarà massa. Deixeu que quedi ben confitat i, si en teniu, també hi podeu tirar un bon raig de salsa Perrins.

Ja hi podreu afegir tota la carn picada, la sal, el pebre molt, fulles de farigola i, ho remeneu. Ja veureu que us queda un sofregit eixut, caldrà posar-hi algun líquid que no sigui simplement aigua. Hi podeu afegir brou reduït o una mica de llet.

Jo, per aquests casos, sempre miro de tenir congelades restes de sucs d'estofats i rostits. És un bon recurs de les àvies. De la gent de la postguerra que no llençaven res perquè tenien ben poc de tot i passaven gana. En el cas que l'estofat o el rostit l'hagués fet amb bolets, abans de congelar-ho ho passo per la trituradora. D'aquesta manera humitejo el sofregit amb un líquid ja concentrat i de gustos potents, que és el que li fa falta. Ja ho tindreu, aparteu el sofregit que no us calgui perquè segur que en podreu treure per dues menjades més.

Ja hi podreu barrejar els macarrons o la pasta que us vingui més de gust, i si els gratineu o no, ja és la vostra elecció.

A part de la botifarra crua hi podeu afegir xoriç o botifarra negre, hi quedarà molt bé també.

Salut i visca la teca!