En qualsevol cultura gastronòmica hi ha uns ingredients base que, si els utilitzem en la mesura que cal, aconseguim que la dieta sigui més o menys equilibrada. Aquest és el cas del llegum (que n'hauríem de menjar força més) l'arròs i la pasta, juntament amb molta verdura. Tant el llegum com l'arròs i la pasta, entre altres elaboracions, ens permeten fer plats de subsistència, plats d'obrir la nevera i fer alguna elaboració amb el que tenim. Vaja, fer neteja de la nevera, dit amb altres paraules.

O sigui que, amb aquesta recepta, us proposaré uns ingredients, però amb una mica de criteri podeu treure i posar aliments segons el que tingueu vosaltres a casa. També us donaré unes mesures curtes, ja que amb el poc exercici que estem fent, l'únic que hem de fer és cobrir una necessitat alimentària, però sense tenir la sensació que estem fent dieta.

Per aquest tipus d'elaboracions també va bé tenir sempre a la nevera una mica de picada d'all i julivert. Si ho tritureu tot junt amb oli, en podreu fer una quantitat suficient (mig got) per diverses elaboracions i us aguantarà ben bé una setmana i mitja a la nevera. A part d'utilitzar la picada per plats de cassola també la podreu fer servir per amanir peixos a la planxa o verdures escalivades.

Per fer uns fideus a la cassola per quatre persones ens farà falta:
300 gr. de fideus del número 4 o 5
250 gr. de costella de porc tallada
4 ales de pollastre tallades
1 ceba mitjana picada
1/4 de pebrot picat
4 o 5 espàrrecs verds
1 carxofa neta i tallada a octaus
1 cullerada de tomàquet triturat cuit
600 o 700 ml de brou lleuger de pollastre o aigua
1 copa de vi blanc sec
1 cullerada sopera de picada d'all i julivert
Oli, sal, pebre i una fulla de llorer

Començarem posant una cassola a foc mitjà. Quan sigui calenta hi tirarem un raig d'oli i hi abocarem les costelles i les ales tallades i salpebrades. Deixeu que es vagin rostint al seu ritme i no les remeneu gaire. A vegades les remeneu tant que en comptes de rostir-les feu que vagin com bullint i perdin aigua i aleshores queden eixutes. Tot vol el seu temps.

Un cop daurades ja hi podreu afegir la ceba ben picada amb la fulla de llorer i, al cap d'unes remenades, el pebrot, i deixarem que vagi fent; si cal, abaixarem el foc una mica. Quan hagi agafat color i estigui ben cuit hi podreu afegir la cullerada de tomàquet i ho anireu sofregint fins que hagi perdut quasi tota l'aigua. Aleshores, serà el moment d'afegir-hi la copa de vi blanc i haureu de deixar que redueixi. Mentrestant haureu d'escalfar el brou o l'aigua en una olla.

Un cop reduït, hi afegireu la carxofa i deixareu que cogui una mica, heu de comptar que part de la cocció la farà quan bulli tot plegat, no volem que se'ns desfaci.

Quan sigui mig cuita hi afegireu els fideus i li haureu de donar unes quantes voltes, que rossegin però sense que arribin a torrar-se perquè no estem fent una fideuada. Després, hi podreu afegir els espàrrecs tallats a trossos d'uns 2 o 3 cm, fareu un parell de remenades i ja hi podreu afegir el líquid. La quantitat de brou o d'aigua depèn de si us agraden més o menys caldosos.

Rectificareu de sal i deixareu que bulli amb alegria uns 6 o 7 minuts. Quan tingueu la sensació que falta brou és el moment d'abaixar el foc i afegir-hi la picada, feu-hi l'última remenada i deixeu que es coguin uns 4 minuts més i, ja ho tindreu. No us deixeu l'amanida per complementar l'àpat.

Salut i visca la teca!