Divendres, 3/1/2020
5296 lectures

La ignomínia dels reis mags

Nicolau Copèrnic va ser el primer a atrevir-se a desafiar la idea el cosmos que imperava al segle XVI i cent anys més tard el va seguir Galileu. L'obra de Nicolau Copèrnic «De Revolutionibus Orbium Caeslestium», llibre en el qual es proposa el model heliocèntric, es va incloure en l'Índex de Llibres Prohibits de l'Església i Galileu va ser condemnant pel Tribunal de la Inquisició: l'Església, fent ostentació del seu poder, es va ficar en un terreny que no era el seu. Va ser necessari esperar més de 300 anys perquè la institució eclesiàstica reconegués públicament el seu error, però aquesta persecució és fundacional de la nostra actualitat: si bé el dogmatisme religiós va doblegar la crítica, el cert és que la crítica es va acabar imposant. Salvant les distàncies, avui ens trobem en la mateixa situació que la del defensor de l'heliocentrisme amb la polèmica del blackface dels reis mags que, lluny de ser queixes banals que molts titllen de hater (de l'anglès hate, odi), són crítiques que il·luminen problemes i que com a societat hem d'afrontar.

Fa temps que la tradicional cavalcada dels reis es veu travessada per la polèmica del “blackface”, terme que fa referència al maquillatge teatral emprat per representar una persona de pell negra. Sembla que en les representacions pictòriques de finals de la Baixa Edat Mitjana, el rei Baltasar és representat com una persona negra per reflectir l'adoració dels reis de “tots els continents” a l'infant Jesús, així com tots els seus patges, una pràctica que s'ha mantingut, sobre manera, fins a l'actualitat. Els detractors d'aquesta pràctica al·leguen que el blackface és racista en totes les seves formes, i cada vegada més associacions de veïns han demanat en les seves respectives ciutats que siguin interpretats per ciutadans negres en comptes de blancs pintats. El cert és que el nombre de municipis que decideixen abordar el tema i eliminar el blackface va en augment, essent un debat que cada vegada i amb més intensitat es troba al si de la societat i dels menjars de nadal. Tard o d'hora s'haurà d'afrontar la polèmica, acceptar-la i modificar el que calgui perquè, com deia el filòsof, cal renovar-se o morir.

No és la primera vegada que els reis han sofert una “revolució” en la seva “tradicionalitat”. Només ens cal recordar com el 5 de gener del 2002 un grup de 10 noies del “Col·lectiu Propatgesses” va introduir-se per primera vegada a la cavalcada dels reis. Amb el suport silenciós de molts igualadins, van iniciar un camí que va dur a la normalització de la presència de dones a la cavalcada. Personalment, considero que la cavalcada dels reis és un esdeveniment classista i racista perquè només algunes famílies amb diners i/o de casta accedeixen als trons i perquè es caricaturitza a les persones de pell negra a través dels patges que no deixen de ser súbdits del rei, amb una estètica totalment menyspreable perquè ens agenollem davant dels reis per agafar els caramels. Aquests fets fan que l'actual cavalcada estigui caracteritzada per les jerarquies de dominació patriarcal i que, per tant, és un fals feminisme entendre que participant les dones combatem el patriarcat de la cavalcada dels reis perquè les jerarquies de poder se segueixen representant, motiu pel qual crec que seria més coherent boicotejar la cavalcada que participar-hi. Però no importa la meva visió personal, que és una d'entre moltes, sinó la visió col·lectiva, i aquesta ens convida, inexorablement, a debatre com ha de ser la nostra cavalcada de reis mags.

Davant d'aquesta problemàtica, el municipi anoienc de Vallbona ha trobat una solució al respecte: pintar de “fantasia” les cares dels patges en comptes de negre. Les queixes no s'han fet esperar, moltes d'elles fundades des del ridícul més gran: “què li direm als nostres nens i nenes?”; “això no és la tradició!”, “venen de fora i ens canvien les coses!”, etc., queixes totes elles classistes i racistes que només defensen el dogmatisme davant la crítica argumentada dels qui volen eliminar el blackface i un tipus de pedagogia tòxica vers els infants basat en el xantatge i la por. Crec que el pas que ha fet Vallbona és un primer de molts, essent una iniciativa interessant perquè els reis no deixaran de ser mags per pintar-se de diversos colors, a la vegada que es poden eliminar les diferències de gènere amb molta més facilitat i permet renovar una tradició que, en cas de de no fer-ho, podria patir. Davant queda modificar els elements de xantatge emocional i abús de poder que s'han mantingut i es mantenen en els discursos que es fan durant els diferents esdeveniments que envolten la cavalcada i la mateixa forma de la cavalcada de reis, tots ells elements estètics que cal revisar i posar-los a l'alçada de la nostra actualitat de ciutadans lliures i que lluita contra les actituds masclistes.  Com bé va dir algú, res no frena una idea que ja es troba entre la gent, i la idea d'eliminar el blackface ja és entre la gent, ara només cal que es dugui a terme amb valentia.   

No voldria finalitzar l'article sense abans exposar la diferència entre la crítica i el haterisme, expressió que s'empra cada vegada més per ridiculitzar i silenciar la divergència. En els temps actuals on l'individu pot i ha d'expressar-se lliurement, ja no es persegueix inquisitivament a la ciutadania per dir el que pensa, però sí que existeix el rebuig social quan es ridiculitzen les crítiques per tal de silenciar a qui pensa diferent considerant que els seus arguments raonats només són reactius. Si la crítica és l'acció de discernir la veritat evidenciant, prèviament, la fal·làcia o l'error, i el haterisme és mostrar odi vers les coses, no podem confondre-les perquè això eliminaria la nostra llibertat d'expressió. Crec que hi ha un intent maniqueu per part dels qui confonen una amb l'altra perquè en el fons la crítica els molesta en el seu dogmatisme i l'única sortida que troben és ridiculitzar a l'individu que critica en comptes d'afrontar les seves idees, quelcom molt típic d'una tradició inquisitiva que mai ens ha deixat.

 

 

 

20 Comentaris

S

Sara

Vilanova i la Geltrú

26 de gener 2020.13:43h

Respondre

En la mateixa línia, una de les figures més tradicionals i estimades del Nadal a Vilanova i la Geltrú era una carota enorme que llençava caramels per la boca, per al delit de la quitxalla. Era... Llegir més l’anomenat Moro Manani i representava, com diu el nom, el cap d’un moro. En nom del políticament correcte i d’un progressisme i igualitarisme mal entesos, aquest personatge va ser eliminat de les festes. Per no ferir la sensibilitat dels nouvinguts magribins que, per cert, mai no participaran de les nostres festes ni tradicions perquè la religió de la majoria d’ells no ho permet.

A

Amelia

30 de gener 2020.12:05h

Els comentaris que fa la gent a aquesta article fan pensar que a les eleccions guanyarà i per molt el Front Nacional Catala. Sou racistes i classistes i uns mediocres. feu mandra i por

j

josep

igualada

31 de gener 2020.18:01h

Totalment d’acord Sara.
Es degut al vostre progressisme i fals bonisme, Amelia, incapaç d’entendre una tradició el que alimenta la ultra dreta.

P

Pep

3 de febrer 2020.23:28h

Bonisme? Si la cavalcada és racista us foteu i la canvieu

J

JOAN MARTI CARBONELL

IGUALADA

11 de gener 2020.11:27h

Respondre

El món avança quan hi ha debat. No complau, veure critiques que insulten al que no pensa com tu o el defenestren d’ien que està boig.
Les tradicions s’han de mirar de conservar, però... Llegir més adaptar-les als temps i al pensament de la societat.
Amb moments de ”llibertat” com els que tenim avui dia, no s’era sempre així, hem d’evolucionar cap a una societat més igualitària, i deixar-nos de perjudicis sempre que respectem als altres.
La idea dels REIS DE VALLBONA la trobo encertada, els nens s’adapten el que se’ls mostri.

T

Tatxo

Igualada

10 de gener 2020.13:20h

Respondre

Parles com si ho sabessis tot. Et creus que estàs per sobre dels ciutadans dempeus. Menystens una de les festes més populars a Igualada, i no content amb això, també als qui hi col·laboren i... Llegir més participen. Una mica més d’humilitat, sentit comú i respecte no t’anirien malament., En la meva humil opinió, ni ho saps tot, ni ets superior a la resta. Em costa entendre tanta rancúnia veient fantastmes on no n’hi han. Res és perfecte, tot es millorable, però sota el meu punt de vista, posicions com la teva contribueixen més a destruir que a construir.
Jo ja tinc uns quants any i la festa de reis la visc d’una altra manera, però la visc. No obstant això, per a tota la mainada exisitent i els que vindran, espero i desitjo que la teva postura de suprimir-la no esdevingui realitat. Tu ho veus de diferent manera, però t’asseguro que els menuts l’esperen i en gaudeixen.

P

Paia

13 de gener 2020.11:02h

Parles com si l’autor mai hagues estat un nen... A vegades cal destruir per despres construir, ja era hora que surtis algun valent a fer un critica com la del escrit

J

Josep M. Torras Payerol

Igualada

9 de gener 2020.12:11h

Respondre

“Cambiar una ortodòxia per una altra no suposa necessàriament un progrés”.
Dit això i amb tots els respectes diuen també que quan una cosa funciona, no la toquis, una cosa és la teva... Llegir més opinió i l’altre el sentir general i qualsevol cosa que facis, sempre será criticada per uns o per altres. Que mes bon exemple que una faula: “Hi havia una vegada un pare i un fill que van fer un viatge acompanyats d’un ruc. Com que tots dos eren prou valents anaven els dos a peu, per allò de fer salut.
Anaven tots dos feliços i contents, fins que van travessar el primer poble de la seva ruta. De sobte van sentir que uns veïns comentaven:
– Mira que en són de curts aquests dos, tenen un ruc i van a peu!
En sortint del poble el fill li diu al pare:
– Saps que? puja tu al ruc, que jo aniré a peu.
I així ho van fer, continuant el camí fins el pròxim poble. En travessant aquest, uns altres veïns en veure’ls passar van dir:
– Mira aquest quina barra que té, deixa que el jove vagi a peu mentre ell, ben descansat a dal del ruc!
Una vegada travessat el poble, el pare li diu al fill:
– Saps que? és millor que vagis tu a dalt del ruc que jo ja aniré a peu.
Travessen un altre poble i de nou uns veïns en veure’ls passar, comenten.
Mira aquest jovenet quina poca consideració, ell a dalt del ruc, mentre el més vell ha de caminar!
Una mica mosquejats, quan acaben de travessar l’últim poble, parlen entre ells i decideixen pujar tots dos a sobre el ruc.
Doncs aquesta vegada esperaven que no hi haurien comentaris negatius a la seva forma d’actuar. Però al bell mig del poble en senten a un que diu:
-Quina barra aquests dos, pobre animal a veure si el mataran amb tots dos pujats a sobre!
Amb la paciència i les possibilitats de fer canvis acabades, comenten:
-Saps que et dic?, que diguin el que vulguin els demés, que nosaltres farem el que ens sembli oportú, perquè fem el que fem, sempre hi haurà algú que ho trobarà malament.
I així ho feren i foren feliços i menjaren anissos.
Compte comptat, ja s’ha acabat.”
PD: Un amic meu holandés ha vist per la televisió pública d’Holanda la polémica: I saw a discussion on TV about the blackfaced king in Catalunya. Should be racisme. I think people are crazy. In my opinion it is tradition nothing else.

D

David

9 de gener 2020.11:09h

Respondre

Llicenciat en filosofia i ara practiques la superioritat moral en funció d’un item convencional de moda ”lo politicament correcte”. Decepcionant. El debat s’ha de fer, sí. Però la... Llegir més pràctica que empreu és fastigosa, no perquè sigueu garantia falsable de dignitat moral, podeu aplicar el dogmatisme barat, al qual ens té acostumats progressisme blanc i actual.

S

Silvia Martí

Igualada

8 de gener 2020.13:27h

Respondre

El meu comentari d’aquest article implica criticar la paraula BOICOT. Acció que vostè aconsella des de la seva posició. El seu article irradia odi, el llegeixi des d’on el llegeixi. Podem fer,... Llegir més comentar, debatre, qüestionar però no descrivint la festa com a menyspreable i ni molt menys boicotejant l’alegria dels igualadins.El fet és que no hi ha cap dubte que vostè ´te algun problema no resolt amb la festa i amb la gent d’Igualada. Quelcom d’infància poc igualadina que no el deixa respirar tranquil quan arriba la festa. Les crítiques que genera en aquest article il·luminen els seus problemes personals. No es preocupi però. Estic segur que si s´apropa a parlar amb qualsevol patge, membre de la comissió o igualadí no li tindran en compte. Ni molt menys el seu blanc nuclear de pell, ni els seus orígens. Perquè si s’apliquessin els paràmetres que voste proclama( classisme, perquè vostè és home i blanc) en aquest article i li tinguessin en compte les paraules escrites vostè no passaria del Molí Nou durant la nit de Reis.

juan-caldito

Juan Carlos González Caldito

Igualada

9 de gener 2020.09:28h

Hola Silvia,
et molesta la paraula BOICOT perquè et molesta que faci una crítica argumentada. No sóc ningú per fer un boicot, només és una proposta, només són paraules. Però es nota... Llegir més que li molesta que toquin les seves ”vaques sagrades” perquè en comptes de criticar les meves paraules, ataca al meu estat psicològic, intentant tornant-me un ”boig amb problemes que arrossego des de l’infància”. En tinc un d’aquest problemes i és el classisme d’aquesta tradicció racista, classista i masclista. Però apliquis la regla que utilitza: denunciar la violència masclista és perquè les dones que l’han patit estant malaltes, boges, que ”no respiren tranquiles”? Revisi les seves paraules perquè jo he exercit un dret (expressió) sense menysprear a cap persona, però vosté em menysprea com a persona (quelcom que puc entendre perquè he fet un article d’opinió), però això no només la desacredita com a ”persona intel·ligent”, sinó a més que dona la raó a les paraules que he escrit: qui sap si no és vosté qui té un problema per no acceptar la diversitat de gent igualadina sobre les seves propies tradicions.
Ah, per cert, que és un tema del que ja he parlat fa anys...http://infoanoia.cat/gloria-als-reis-dorient/
Gràcies per llegir l’article!

J

JoanV

Igualada

7 de gener 2020.07:16h

Respondre

Benvolgut Juan Carlos,

La teva visió és acorde amb allò que avui dia és políticament correcte. La ”tradició” d’Igualada té, com deus intuir, tots els números de desapareixer... Llegir més properament. I no passarà res.

Dit això, a mi, francament, em sembla que veus coses que molts pocs poden veure a Igualada quan parles de submissió, racisme etc, etc, però per descomptat que podria ser el cas. De manera més general, sí que em sembla preocupant que les majories no informades decideixin o, dit en les teves paraules, el fet de que ”res no frena una idea que ja es troba entre la gent”.

Com igualadí que deus ser, de ben segur que la inmensa majoria de gent que coneixes tenen una visió ben senzilla i neta sobre la festa dels Reis, molt lluny de les idees que alimenten la polèmica que ara l’envolta. Però també és cert que costa explicar-li a la gent de fora que no hi ha cap intencionalitat al darrera de pintar a blancs de negre (i suposo que a negres, si n’hi haguessin, de blanc), quan la corrent, ”la idea que es troba entre la gent”, és la contrària.

Entenc per les teves paraules que defenses allò que semblaria al marge del mainstream, allò que té més problemes per tirar endavant, tant en l’àmbit polític com social i cultural. Aquesta vegada, però, ets entre la majoria correcte. El que vindria a ser la classe dominant, vaja.

Salut!

juan-caldito

Juan Carlos González Caldito

Igualada

9 de gener 2020.09:22h

Majoria correcte? Classe dominant?
La festa dels reis mags és hegemònica. La meva opinió és una que va creixent però si fos la dominant, la festa o no existiria o seria una altra. Remiris... Llegir més que significa ”classe dominant”.
Pel que fa a la visió senzilla que té la gent: no ho dubto, com també es tenia fa 30 anys sobre la violència masclista, el maltractament animal i la caricaturització d’altres cultures, però el temps passa, els fills dels obrers estudiem i repensem el que calgui, fins i tot tradicións ”sagrades” com aquesta.
Gràcies per llegir l’article!

M

Marc

Igualads

7 de gener 2020.00:34h

Respondre

Com diu algu altre, vosté o be no es d’aqui, o no ha viscut la festa com a tal o no te nens. Vagi a dir a Berga que cambïn la Patum perque molesta a un petit col-lectiu de gent que no volen foc... Llegir més ni soroll, aviam que li responen,....no falta qui li molesta tot avui en dia i ho voldria cambiar o suprimir....dediquis a escriure per prohibir els toros, les curses de gossos, les caceries, i moltes altres coses que son mes importants de suprimir que lo de repartir magia i il-lusió a nens petits. El que tindrien que tenir present es que els Igualadins en sa majoria volen conservar la festa com a tal sense modificar-se tant. La meva dona es de color, aquest any ha vist la festa per primer cop i per res del mon ho veu com un acte raciste...hi ha gent que s’ho hauría de fer mirar, aquets si que tenen un autentic problema....

juan-caldito

Juan Carlos González Caldito

Igualada

9 de gener 2020.09:19h

Hola Marc. Sóc d’Igualada, he nascut a Igualada i hi visc des de fa anys. He marxat fora, he tornat, he vist, comentat i parlat moltes coses diverses i miro, penso i repenso la meva ciutat. Els... Llegir més judicis que pretenen anular opinions segons l’origen són racistes perquè és quelcom amb el que no es pot combatre, però és un dret humà poder parlar i participar i criticar allà on vius malgrat no sigui el teu origen. No és el meu cas, però això no treu que el seu comentari sigui racista.
He escrit sobre moltes coses, i ho seguiré fent, i si ho faig a la premsa local és per parlar de coses locals, de ”vaques sagrades” si cal. Amb ganes, amb arguments, contra la caverna igualadina.
Gràcies per llegir l’article!

P

Pep

Piera

5 de gener 2020.20:02h

Respondre

Bon vespre sr. ”Paio”:
Jo he sigut infant, sóc pare de família nombrosa i també sóc avi.
No cal que us expliqui els mals records d,infant (La injustícia d,uns mags que als meus amics els... Llegir més portaven sempre el que havien demanat i a mi mai). Sempre he estat republicà, fins quan estava més prohibit que ara. Crec que hem d,anar eliminant les tradicions ràncies. Oi que, afortunadament, ja no anem a ”matar jueus” per setmana santa?

P

Pau

Montbui

5 de gener 2020.11:06h

Respondre

Gran article Juan Carlos !!!
La ciutadania està acostumada als dogmes/tradicions/imposicions/ridiculització de les crítiques/divergències, encara que la tradició continua traslladan mentides a... Llegir més les futures generacions sota el maquillatge del poder religiós, monarca, empresarial per conveniencia capitalista i el consumisme desfermat que deixa un regust de caramels barats als infants il·lusionats que rebran regals segons l’esglaó de la clase social que pertanyen i el posterior desengany social.
Estranya manera de fomentar la credibilitat/honestedat religiosa, monarca, política, capitalista, judicial, policial, educacional..., oi?

juan-caldito

Juan Carlos González Caldito

Igualada

9 de gener 2020.09:29h

Gràcies Pau, la crítica està mal vista, esperem que no estigui també perseguida. En tot cas, seguirem batallant, per la llibertat, però sobretot per la nostra experiència vital. ... Llegir més /> Merci!!!!

p

paio

Igualada

3 de gener 2020.11:14h

Respondre

Senyor González, haig de deduir que vosté no té fills, i no sé si ha tingut germans menors que vosté. Nom ho sembla.
Si viu a Igualada des de fa més de quatre dies i no ha entés el sentit de... Llegir més la festa DELS NENS, vosté té un problema.
El seu article traspua desconeixement, prejudicis i rancùnies socials que vés a saber d’on venen i que no té superadas.
Per favor, informi’s una mica. Només parla de xantage, por i boicotejar la cavalcada. Tan malament l’hi ha anat?
Potser els seus problemes no tenen a veure amb els Reis d’Igualada. Faci s’ho mirar.
Sento molt dir-ho així, però lo seu no es ni crìtica ni discrepància, sino un tic asocial.
Podria dir coses bastant més dures, operò no voldria ofendre’l. Intento tenir empatía amb vosté, encara que m’ho posa molt difícil.

juan-caldito

Juan Carlos González Caldito

Igualada

5 de gener 2020.13:02h

Bon dia ”paio”!
El que més m’agrada de les seves paraules és la falta d’arguments i davant d’aquesta manca de paraules, em fa un atac a la meva psicologia, com si estigués malalt.... Llegir més Aquest és un recurs molt típic per a qui no té una altra sortida, però ja que hi sou, el convido a que acabi de dir les coses més groses: estic encantat d’ampliar el meu vocabulari.
Per la resta, sí, jo eliminaria la festa. Però sóc molt concient que no sóc l’únic al món: hi ha qui la gaudeix tal i com és i hi ha qui no, per això dic que cal parlar-ho. Sé que els dogmàtics tenen por al diàleg però ara que està de moda....sit and talk.
Tingui molt bon dia ”paio”.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.